Resultats de la cerca

Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…

La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova

En morir el seu pare, el seu oncle Ferran d’Antequera actuà com a regent, fins el 1419 El seu regnat es caracteritzà per les lluites entre la monarquia i la noblesa, que durant el regnat d’Enric III havia constituït una oligarquia tancada, a la qual cosa havia contribuït tant l’augment del nombre dels seus membres nobleza de parientes com la consolidació del seu poder econòmic mitjançant la difusió del sistema de mayorazgo i també els favors reials coneguts com a mercedes enriqueñas La direcció del partit de la cort passà a mans d' Álvaro de Luna , nomenat conestable el 1423, que aviat…

Ja al s XV aparegueren dos comptadors majors d’hisenda i dos de comptes La comptadoria fou organitzada el 1476 i reformada el 1523, el 1544 i el 1568 També hi havia la Comptadoria Major d’Hisenda i la Comptadoria general de Comptes, la primera de les quals administrava les rendes reials La creació del Consell d’Hisenda, el 1523, en limità les funcions, però la confusió entre ambdós organismes es mantingué fins el 1602, que la Comptadoria fou assimilada al Consell Al començament del s XVIII fou substituïda per uns altres organismes

Membre del Partit Regionalista de Mallorca durant la Segona República, fou regidor de l’Ajuntament de Palma entre el 1933 i el 1936 Amb el triomf de la sublevació franquista, ingressà a la Falange i tornà a ser regidor entre el 1940 i el 1943 Amb tot, se'l coneix més pel seu paper com a dirigent esportiu Fou president del Real Sociedad Alfonso XIII, quan aquest equip donà lloc a l’actual RCE Mallorca el 1931 Al capdavant del Mallorca impulsà la construcció del nou estadi de l’equip, al barri del Fortí, que s’inaugurà el 22 de setembre de 1944 En honor de la seva tasca al capdavant de l’equip…

Llicenciat per la Universitat de Saragossa 1946, es traslladà a Madrid, on fou professor de farmacologia, terapèutica i veterinària legal a la Universitat Complutense 1947-88 Inspector veterinari de l’Ajuntament de Madrid 1952, després d’ampliar estudis als Estats Units el 1958 guanyà per oposició la direcció de la secció de contrastació d’aliments d’origen animal i de pinsos composts Membre de les comissions d’agricultura i ramaderia dels Planes de Desarrollo, el 1986 fou nomenat membre del comitè científic d’alimentació animal de la Comunitat Econòmica Europea i el 1992 membre de la…

Fou secretari del Museu Social, des d’on fundà el 1914 el Secretariat d’Aprenentatge, que poc després transformà en l' Institut d'Orientació Professional , on formà part del consell tècnic que el dirigí Organitzà junt amb EMira la Segona Conferència Internacional de Psicotècnia aplicada a l’orientació professional i a l’organització científica del treball Barcelona, 1921 ÉS autor de Municipalización de las Bolsas de Trabajo 1912, Projecte de funcionament de l’Institut d’Orientació Professional 1918 i L’escola primària i l’orientació professional 1921

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1991, cursà posteriorment un màster d’edició en aquesta universitat, activitat en què s’inicià professionalment a l’Editorial Cruïlla 1992-93 Posteriorment s’incorporà successivament a Columna 1992-2000, Planeta 2000-06 i, com a director editorial, a Edicions Destino des del 2006 i al Grup 62 des del 2014 S’inicià com a poeta amb el volum Ciutats i mars 1989 i continuà amb Els dies i tu 1991 Com a novellista ha publicat  La casa de la platja 1995, Els amos del món 1997, Mentre Barcelona dorm 1999 i La ciutat invisible 2005,…

Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954

Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí 1925-36 i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit 1932, en presidí la Federació de Barcelona Ciutat 1934-39, i durant la Guerra Civil de 1936-…