Resultats de la cerca

Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili, s’establí a França

Tenia per capital la vila de Monforte, a Galícia, però els seus titulars posseïren altres senyories tant o més importants, com els comtats de Villalba i d’Andrade, el marquesat de Sarria, el ducat de Taurisano i el comtat de Castro a Nàpols Els comtes de Lemos de la família Castro ocuparen càrrecs polítics importants en època dels Àustria Fernando Ruiz de Castro mort el 1601 i Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga-Sandoval foren virreis de Nàpols, Francisco de Castro y Andrade fou ambaixador a Roma 1610-16, Francisco Fernández de Castro 1613-62 fou virrei d’…

Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…

Del 1104 al 1200 fou vassall del rei d’Anglaterra El 1118 passà als comtes de Montfort-l’Amaury, i el 1198 Amalric III el cedí al Felip II de França, el qual, el 1200, retornà el vassallatge del comtat a França Felip IV el cedí 1307 al seu germà Lluís, comte d’Étampes i de Gien, el fill del qual, Felip, esdevingué rei de Navarra Felip III de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana II i inicià la dinastia dels Évreux a Navarra El rei Carles III de Navarra el cedí 1404 al rei de França Del 1569 al 1584 el posseí Francesc de França, duc d’Alençon, germà del rei Carles IX, i…

Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…

El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi…

Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón

El renuncià el 1885