Resultats de la cerca

Passà a llurs descendents, el Santcliment, cognominats Corbera-Santcliment, els Rubí, marquesos de Rubí, els Pignatelli i els Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe, tots ells també cognominats Cobera-Santcliment

Fill del notari barceloní Pere Marc La seva actuació s’estén del 1298 al 1338 Ocupà diferents càrrecs palatins, com el d’escrivà 1298-1300, escrivà de ració 1300-08 i tresorer reial de Jaume II 1308-25 i mestre racional d’Alfons III 1333-35 Intervingué en nombroses activitats diplomàtiques, tant de caràcter internacional com de política interior L’any 1319 rebé l’encàrrec de Jaume II d’escriure en nom seu una lletra a Sanç I de Mallorca per tal de dissuadir-lo de trencar el vassallatge al rei d’Aragó El 1331 participà en les negociacions entre Alfons III i el rei de…

En morir el seu pare 1336 fou dut, juntament amb el seu germà Ferran, a Castella per la seva mare Allà romangueren fins que llurs diferències amb el Cerimoniós semblaren solucionar-se 1337 Havien d’ésser-li lliurades les localitats de Borriana, Castelló de la Plana i Llíria, però, davant l’oposició dels naturals, foren substituïdes per Elx, Crevillent i el castell de Corbera El 1349 tornaren a ésser tots a Castella, on intervingué en les lluites civils, es casà amb Isabel de Lara, senyora titular de Biscaia, i lluità contra el Cerimoniós en la guerra dels dos Peres,…

Fill i hereu de Pere de Fenollet i d’Urtx Promès de Francesca de Castellnou, filla i hereva del vescomte Jaspert V, aquest trencà el contracte matrimonial, i en morir 1321, devia a Pere la suma de 20 000 lliures el rei Sanç I de Mallorca ordenà, aleshores, la venda forçada, a favor de Pere, dels castells de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i els drets de feu de Corbera i de Llupià Fou lloctinent dels comtats pel rei Sanç I des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III, que el cobrí de favors, cosa que no impedí que Pere es passés al rei…

En un bosquet d’alzines que limita el prat que es troba davant l’església de Santa Coloma Sasserra hi ha restes informes de murs i pedres que indiquen l’emplaçament del casal o domus dels Santa Coloma, un llinatge medieval molt actiu a la comarca documentat des del segle XII, que va senyorejar el castell de Rodors i altres dominis Aquest llinatge es va refondre amb el dels Corbera el 1522 La família Giol, procedent de Centelles, inicialment emfiteutes dels Santa Coloma, va establirse al segle XVI en el casal, i al segle XVII va construir el…

Situació i presentació Limita al N amb Corbera de Llobregat i la Palma de Cervelló, a l’E amb Sant Vicenç dels Horts, al S amb Torrelles de Llobregat i amb Vallirana i a l’W amb Subirats i amb Gelida ambdós de l’Alt Penedès El municipi de Cervelló havia tingut una extensió de 29,6 km 2 , però l’any 1998 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de Cervelló del nou municipi de la Palma de Cervelló, de manera que el seu territori es va reduir aproximadament a uns 24,11 km 2 El terme de Cervelló és emplaçat damunt els contraforts orientals de les serres d’Ordal, prop del marge dret…

És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el portal de l’…

L’edifici Construïda íntegrament amb pedra sorrenca de la muntanya on s’alça, l’església consta d’una nau coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada per dos arcs torals i coronada a l’est per un absis semicircular que té cinc nínxols rebaixats al gruix del mur A banda i banda del tram de nau que precedeix l’absis, s’hi obren dues capelles del segle XVI En aquest tram, la nau queda coberta per una cúpula construïda sobre trompes en forma de petxina, que a l’exterior es resol en un cimbori vuitavat Al costat de les capelles esmentades hi ha dues capelles més, construïdes al segle XVIII…

La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment mort després del 1292, que comprà el 1249 a Guillem de Cardona el castell d’Alcarràs Segrià i rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell Urgell Al segle XIV els Santcliment residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma Ribera d’Ebre, aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el…

El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill…