Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
James Stirling
Matemàtiques
Matemàtic escocès.
Estudià l’obra de Newton, que amplià Lineae Tertii Ordinis Neutonianae , 1717, en 8 volums, i féu diverses aportacions al càlcul infinitesimal i a les sèries infinites, com la coneguda fórmula sobre les factorials que duu el seu nom
Ernest Masson Anderson
Geologia
Geòleg escocès.
Proposà explicacions de la dinàmica de les falles, de les intrusions ígnies, de l’alineació dels esquists i del vulcanisme Donà una primera explicació sobre les línies de Becke important mètode de l’òptica mineral
James Graham
Història
Militar
Militar escocès, marquès de Montrose.
Defensor dels presbiterians, passà després al bàndol reialista i es distingí en les campanyes contra els presbiterians 1644-45 Després de la derrota de Naseby 1645 no aconseguí de mantenir la unitat dels reialistes i s’exilià Posteriorment féu costat a Carles II d’Anglaterra i tornà a Escòcia 1649, però fou empresonat i executat
William Chambers
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor i editor escocès.
Amb el seu germà Robert Chambers Peebles 1802 — Saint Andrews, Fifeshire 1871 crearen l’editorial W & R Chambers, que publicà la Chamber's Encyclopaedia 1859-68, la qual ha tingut successives reedicions fins avui William escriví France its History and Revolutions 1871 Robert és autor de Vestiges of the Natural History of Creation 1844
William Hamilton
Filosofia
Filòsof escocès.
Deixeble de Thomas Reid, es dedicà a l’estudi de la lògica Ha estat un dels representants de l’escola escocesa Escriví, en quatre volums, Lectures on Metaphysics and Logic 1859-60
Enric Stuart
Història
Rei consort d’Escòcia (1565-67), duc d’Albany i comte de Darnley i de Ross (1565), fill de Matthew Stuart i de Margaret Douglas.
Catòlic, es casà 1565 amb Maria I d’Escòcia , parenta seva Cobejà de regnar per dret propi si moria la seva muller, i participà en la conjura que assassinà el secretari d’aquesta, Rizzio 1566, però traí els seus còmplices en permetre que la reina fugís Odiat pel seu orgull i la seva arrogància, fou víctima d’un complot i morí assassinat
Thomas De Quincey
Literatura anglesa
Assagista anglès.
Es crià en l’ambient trist que descriu a Autobiographic Sketches Estudià a Manchester i a Oxford A partir de la vida bohèmia que portà a Londres, l’opi tingué un paper preponderant en la seva vida Féu amistat amb Coleridge, Wordsworth i Southey Influït per la filosofia alemanya, elaborà els Prolegomena of the Future Systems of Political Economy ‘Prolegòmens dels futurs sistemes d’economia política’, 1819, obra inacabada El mateix any es féu càrrec de l’edició de la “Westmoreland Gazette” La seva autèntica carrera d’escriptor començà amb The Confessions of an English Opium-Eater ‘Confessions…
David II d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1329-71).
Fill de Robert I, fou vençut per Eduard III d’Anglaterra 1332-33 i fugí a França fins el 1341 Vençut de nou i capturat 1346, fou obligat 1357 a reconèixer la supremacia anglesa i a pagar un fort tribut Això no obstant i gràcies a ell, Escòcia tingué una notable prosperitat Sufocà les revoltes internes, particularment la del 1363
Edward Victor Appleton
Física
Físic anglès.
Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947
Tony Blair

Tony Blair
© Consell d'Europa / Justus Lipsius
Política
Nom amb què és conegut el polític escocès Anthony Charles Blair.
Es graduà en dret a la Universitat d’Oxford 1975 i poc després s’afilià al Partit Laborista Diputat des del 1983, el 1994 rellevà John Smith com a líder del partit Amb el suport del sociòleg Anthony Giddens , formulà una revisió del laborisme conegut amb el nom de Tercera Via amb l’objectiu d’atreure's sectors de l’electorat de centre, revisió que essencialment consistia en la renuncia als aspectes més socialitzants del programa laborista El 1995 aconseguí l’anullació de la clàusula dels estatuts del partit relatius a la socialització dels mitjans de producció, i el 1997 guanyà les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina