Resultats de la cerca

Senyor Du Plessis-Marly, conegut per Philippe Duplessis-Mornay Educat en el calvinisme, des del 1575 fou conseller d’Enric III de Navarra futur Enric IV de França, i aconseguí la reconciliació d’aquest amb Enric III de França 1589 Malgrat la conversió d’Enric IV, li restà fidel, i després de la mort d’aquest 1610 defensà la moderació dels hugonots

Senyor de Rocamartí que havia comprat Fidel funcionari del rei, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat 1698 Fou del consell de Sa Majestat i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà

Autodidacte, participà granment en l’activitat artística gironina dels anys vint i trenta Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar 1930, organitzà la Fira de Mostres de Girona 1932-35 i exposà individualment i collectivament les seves pintures, de caràcter paisatgístic, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França 1939-50 i en haver retornat a Girona

Lluità sempre contra la veïna Selinunt i, rival de Siracusa, fou defensada pels atenesos en el curs de l’expedició naval contra Sicília 415-413 aC Fou fidel a Roma davant les guerres púniques N'han estat conservats un temple dòric, hexàstil, del segle V aC, situat damunt un turó, i un teatre potser del segle III aC, refet en època romana, amb una profunda cavea

Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679

La seva poesia continua la tradició clàssica a la manera de Puškin Però a partir de l’exili 1920 derivà vers un lirisme més accentuat Conreà també el conte i la novella, fidel al realisme rus del segle XIX Khram solnca ‘El temple del sol’, 1907-11, Gospodin iz San Francisco ‘El senyor de San Francisco’, 1915 Rebé el premi Nobel de literatura 1933

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà 1324 i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior 1326 Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya-Aragó Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals fraticelli i els begards

Partidari de Cromwell, l’acompanyà a Irlanda i Escòcia, i aquell el féu vicecanceller d’Oxford 1657 Després de la restauració deixà la política —havia estat membre del parlament— tot mantenint-se fidel als principis d’independència, i predicà sovint en una església congregacional de Londres des del 1673 Escriptor prolífic i vigorós controversista, les seves obres completes foren publicades en vint-i-vuit volums el 1826

Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu davant de Pere III de Catalunya-Aragó 1340, i l’acompanyà 1342 a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans Restà fidel a Jaume III defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició a Perpinyà 1344 Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats

El populista Joseph Estrada, un exactor de 61 anys, aconsegueix el 34,6% dels vots contra el 16,8% del candidat del partit governamental, José de Venecia, en les eleccions per a succeir el president Fidel Ramos Tot i que fins ara Estrada era vicepresident del país, durant la campanya electoral el president Ramos i els cercles financers i eclesiàstics s’havien mostrat a favor de la candidatura de Venecia