Resultats de la cerca

Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de…

Basament de la capçalera de la basílica d’època visigòtica, integrada dins la nau de l’església romànica posterior ECSA - F Tur El complex cristià construït sobre l’arena de l’amfiteatre de Tàrraco és un dels monuments més excepcionals de l’antiguitat tardana d’Hispània La importància d’aquest conjunt rau en el fet que no solament podem considerar l’església erigida sobre el lloc on van patir martiri els màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, sinó que inclou, també, les ruïnes de l’edifici d’espectacles, que, desafectat de la seva funció primigènia, passà a formar part de tot el complex cristià,…

Situació Mur de la part nord del castell de Juià i alguns basaments d’altres murs, que revelen que fou un gran edifici de planta rectangular J Bolòs Són les restes d’un castell situades al cim d’un serrat, sobre el veïnat de Mas Nadal, actualment enmig del bosc Per arribar al castell, cal anar de Juià a Mas Nadal i travessar aquest veïnat de cases Ja dins el bosc, quan trobem el primer trencall, cal anar cap a l’esquerra, i a la segona bifurcació, deixar l’auto el castell és a mà dreta, a pocs metres, entremig dels arbres Mapa L39-12296 Situació 31TDG923528 JBM Història Segons que sembla, un…

Situació Vista general de l’excavació d’aquesta important necròpoli de tombes de lloses A Carreras La necròpoli de Tuells és situada dalt d’un petit turó que s’alça a la banda nord-oest del terme municipal Mapa 34-16418 Situació 31TCF514923 Per a anar-hi cal agafar la carretera local T-233, que parteix de Sarral i es dirigeix vers Forès quan s’arriba al desviament de mà esquerra que mena a Solivella, que és la carretera local TV-2336, cal seguir-la, i després d’haver fet un recorregut d’uns 2,5 km es troba la font de l’Abellar, coneguda darrerament per les suposades aparicions marianes, 300 m…

La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204 actua com a…

Aquesta fortalesa fou, a la segona meitat del segle X, el castell de la frontera o marca del comtat de Barcelona situat en una posició més avançada La primera referència documental del castell és de l’any 980, en què el comte de Barcelona Borrell II feu donació a Ervigi, a la seva muller Almatruda i a llur fill Guifré, del castell de Cabra amb tot el seu terme, en lliure i franc alou El castell de Cabra fou tal vegada destruït per la ràtzia d’Almansor, com sembla que es desprèn de documentació més tardana i la seva posició estratègica, tot i que no es pot descartar que ho hagués estat…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…

Pertangué al monestir de Santes Creus El lloc és esmentat ja al s XII

El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…

Situació i presentació És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscillen entre els 770 i els 796 m la Faneca, 774 m d’altitud Confronta amb els termes de Forès i Sarral E, de Barberà de la Conca i Pira S, de Blancafort W i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant N A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i que…