Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
euplectel·la
Zoologia
Gènere d’esponges de l’ordre dels hexasteròfors de la família dels euplectèl·lids, molt conegudes pel delicat i bellíssim esquelet transparent, de natura silícica, format per espícules encaixades les unes amb les altres.
La forma general és la d’un cilindre que descriu una corba d’uns 90 graus, amb una tapadora foradada com un sedàs a l’extrem superior, i per l’extrem inferior es fixa als fons marins Habita al Pacífic, a grans profunditats
ludió
Física
Aparell destinat a estudiar l’equilibri dels cossos submergits en els líquids.
Consta d’un recipient de vidre, ple d’aigua i tancat per una membrana elàstica A l’interior hi ha una petita bola buida i foradada, de la qual penja una figureta, anomenada diable de Descartes Fent pressió sobre la membrana, hom fa baixar la figureta i, en suprimir la pressió, aquesta torna a pujar
Primer "esquelet" de Neandertal descobert en una dècada
Investigadors nord-americans anuncien el descobriment a Shanidar Kurdistan iraquià de les restes articulades d’un espècimen de Neandertal, és a dir, que conserven gran part dels ossos en la posició original en què va morir Per les restes de pollen, els científics associen la troballa a un enterrament ritual on s’haurien collocat flors L’últim esquelet articulat de Nendertal es va trobar el 2010 a la cova Foradada Oliva, la Safor
Esglésies de la Baixa Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Campo Santa Maria de Campo Foradada Sant Andreu de Foradada Sant Pere de Senz Sant Sadurní del Solà Església de Terrassa Santa Maria de Vacamorta Santa Llogaia de l’Espluga de Merli Graus Sant Miquel de Graus Mare de Déu de la Penya, abans Santa Maria de Graus Santa Maria de Grostan Santa Clara de Puigcremat Sant Pere de Torre d’Obato Santa Engràcia del castell de Panillo Sant Anton o Sant Joan de Pano Santa Cecília de Fontova Sant Gregori de Fontova Sant Feliu del Palau de Fontova Sant…
serra de Montsià
La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa