Resultats de la cerca

Publicà la seva obra lírica en les revistes “La Veu de la Plana” i “Arte y Letras” entre el 1915 i el 1916 Els poemes, d’ideologia patriòtica, cerquen la renovació estètica del modernisme També escriví narracions fulletonesques i pseudocostumistes que segueixen les tendències estètiques de les revistes valencianes

Fou mestre de gramàtica de l’Estudi General de València del 1581 al 1604 És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà, que fou representat al pati de la universitat el primer dia de maig del 1586

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic “La Renaissance Catalane” 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de “L’Éveil Catalan” i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit, i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a “L’Indépendant” Com a periodista feu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Dominicà 1633, fou catedràtic de teologia, consultor del bisbe de Vic F Crespí de Valldaura, prior del convent de València 1666 i qualificador del Sant Ofici Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València València 1651 i 1804, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos València 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer València 1668, reed ampliada el 1682 Càller 1695

Vida i obra Dominicà 1578 i cronista de la Corona d’Aragó 1615 Publicà, entre altres obres, una Historia de la provincia de Aragón de la orden de predicadores Barcelona 1599 ed facs 1999, el primer volum dels Anales del Reino de Valencia València 1613 i nombroses biografies, com ara la de Vicent Ferrer Barcelona 1600 i 1611 Destaca la seva Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona Barcelona 1603 ed facs 1994, on aporta molts documents inèdits arriba fins el 1603, però des de Ramon Berenguer IV 1162 es redueix a una història episcopal, llevat de quan fa referència a Ramon de…

Prevere, beneficiat de la seu de Girona, fou mestre de primeres lletres a la mateixa ciutat 1717-23 Publicà un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica ~ 1717, del qual es feren com a mínim dotze edicions als XVIII i dues al s XIX

Doctor en teologia, fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València 1616 És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, i d’unes Breues rethoricae institutiones 1621 Estigué vinculat com a secretari a diversos certàmens valencians de la primera meitat del s XVII, dels quals redactà la crònica per exemple, la Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran València 1608

La manca de notícies sobre la vida i l’obra d’aquest compositor en dificulta la recerca, atès que el seu nom tan sols està documentat gràcies a algunes poques obres conservades dos motets - Corde et animo , a cinc veus, i Regali ex progenie , també a cinc veus-, escrits en el llenguatge de transició del manierisme renaixentista cap al Barroc i que es guarden a l’arxiu del Reial Collegi del Corpus Christi, i sis tonos a tres veus, guardats a l’antiga Biblioteca de Medinaceli de Madrid, que representen un estil típic de la música de romanç dels primers decennis del segle XVII

Degué entrar a l’Escolania de Montserrat al voltant de l’any 1688, i allí es formà musicalment sota la direcció de Joan Garcia 1651-1707 A l’octubre del 1696 ingressà en el noviciat monàstic i professà a l’octubre del 1697 Formà part de la capella de música com a instrumentista A més, feu estudis teològics a Salamanca i ensenyà al monestir de San Pedro de Eslonza Lleó A Montserrat, a més de ser predicador major i prior, participà molt activament en la defensa de l’Escolania davant les pressions uniformistes de la congregació vallisoletana, a la qual era annexat el monestir des del 1493…

Pertanyent a una família de guitarrers de la qual s’ha trobat documentació que acredita que l’any 1784 tenien un taller de construcció d’instruments a Sant Joan les Fonts Entrà com a aprenent a Barcelona al taller de Josep Messeguer, mestre ebenista i constructor d’instruments, i uns quants anys després s’establí al carrer d’Escudellers juntament amb el lutier francès Thérèse, que li ensenyà de fer violins, i al voltant del 1820 iniciaren un treball en associació Els instruments etiquetats per España són d’un marcat estil francès, molt apreciats per l’excellent manufactura i…