Resultats de la cerca
Es mostren 3020 resultats
Usuard
Història
Cristianisme
Monjo i biògraf.
Benedictí de Saint Germain-des-Prés, és autor d’un martirologi redactat entre 863-869, per encàrrec de Carles el Calb, que depèn del Martyrologium Hieronymianum i dels de Beda, Florus de Lió i, sobretot, Adó de Viena i que serví de base al Martyrologium Romanum Protegit per 'Abd al-Uwar , viatjà a Còrdova 858 per endur-se'n els cossos dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia tal com narra Aimoí De pas per Barcelona, tractà amb el comte Unifred, amb Sunifred i amb el bisbe Ataülf
‘Amrām ben Šešnā
Judaisme
Rabí jueu, gaó de l’acadèmia de Sura a Babilònia.
És autor d’un formulari de pregàries Séder Rab ‘Amrām , la redacció completa més antiga de la litúrgia jueva de tot l’any Mantingué relacions amb la comunitat jueva de Barcelona, on envià ~ 875 la seva obra, fet que explica que el ritual sefardita provingui de l’antic ritual babilònic
Aissó
Història
Noble got que el 827, juntament amb Guillemó, fill del comte Bera, promogué una revolta contra els comtes francs del litoral català, i s’establí a les comarques d’Osona i Bages.
Amb l’ajuda dels àrabs del Segrià i de l’emir ‘Abd al-Raḥmān II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània Malgrat fracassar la rebellió, aquesta fou, durant el període comtal, l’única manifestació violenta de l’esperit indígena contra un domini foraster
Aimoí
Cristianisme
Monjo de Saint-Germain-des-Prés, París.
Escriví una història de la invenció i translació del cos de sant Vicenç des d’Hispània València al monestir de Castres Albigès és el millor document contemporani sobre el comte Salomó d’Urgell i Cerdanya
Ailo
Història
Tia paterna de Guifré el Pelós, el qual li llegà el lloc de Borredà junt amb el llibert Sarraí.
Hom l’havia confosa amb una filla del comte d’Urgell, Asnar Galí, aragonesa, de nom Eilo o Ailo
Adolf
Cristianisme
Bisbe de Pallars i Ribagorça.
Obtingué el nomenament en el conflicte provocat per Esclua en intentar de constituir un arquebisbat d’Urgell deslligat del de Narbona El bisbat d’Adolf es formà amb territoris segregats dels d’Urgell Fracassat el projecte 890, Adolf no fou deposat gràcies al prestigi del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça, promotor del projecte, però hom decidí la desaparició del bisbat a la mort o renúncia d’Adolf
Adalbert I de Toscana
Història
Primer marquès de Toscana (847-889).
A profit seu l’antic comtat de Lucca fou convertit en marquesat de Toscana Atacà Roma per imposar com a emperador Carlomà contra Carles el Calb, afavorit aquest darrer pel papa Joan VIII, el qual excomunicà Adalbert Lluità contra els sarraïns que envaïen Itàlia
Acfred I
Història
Fill d’Oliba I de Carcassona i de Rasès i gendre de Bernat Plantapilosa.
De primer regí el Rasès A la mort del seu germà Oliba II 880, i durant la minoritat dels seus nebots, governà també Carcassona Amb els seus cosins Guifré el Pelós i Miró el Vell, i amb Oliba II, participà el 873 en la consagració de Santa Maria de Formiguera, en sufragi dels avantpassats comuns
‘Abd al-Uwar
Història
Valí de Saragossa.
Negocià 857 un pacte d’amistat amb el nou marquès Humfrid de Barcelona i Narbona El 858 protegí l’expedició d' Usuard i Odilard per al trasllat de les relíquies dels màrtirs cordovesos Jordi i Aureli
‘Abd al-Karīm ibn Muǧīṯ
Història
Hagib d’al-Hakam I i d’‘Abd al-Rahmān II de Còrdova.
Per ordre d’aquest, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se'n emparar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina