Resultats de la cerca

Porter que es formà al planter de l’Espanyol La temporada 2002-03 fitxà pel Real Madrid B i la campanya 2007-08 ingressà al primer equip madridista com a tercer porter La temporada 2009-10 fitxà pel Getafe L’any passà a les files de l'equip xipriota APOEL de Nicosia, i al gener del 2016 fou cedit al també xipriota Pafos FC La temporada 2016-17 fitxà pel CF Reus Deportiu Formà part de la selecció catalana, que el 22 de desembre de 2009 s’imposà a l’Argentina 4-2 al Camp Nou, en el debut de Johan Cruyff com a seleccionador

Defensa format al Club Hoquei Lloret, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 2002-03 Des de la temporada 2006-07 juga al Club Patí Vic, amb el qual ha guanyat dues Copes del Rei 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2010, 2011 i també ha disputat dues finals de la Copa d’Europa 2009, 2010 Conquerí tres Golden Cup 2004, 2005, 2009 amb la selecció catalana, i la Copa de les Nacions de Montreux 2005, amb l’espanyola

Competí pel Club Natació Sabadell en proves de velocitat i de mig fons Dominà el rànquing català i estatal de categories inferiors en algunes proves i en categoria absoluta fou campió de Catalunya en 200 m lliure 1975 i en relleus 4 × 100 m lliure 1974 i 4 × 200 m lliure 1974-75 Fou campió d’Espanya de relleus 4 × 100 m i 4 × 200 m lliure 1975, amb l’equip del seu club

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre l’any 1998 Competí en eslàlom, tant en canoa simple com en canoa doble, tot i que els seus millors resultats foren amb canoa doble Es proclamà tres vegades campió de Catalunya 2001, 2002, 2003 i una d’Espanya 2002 de l’especialitat, i també fou subcampió estatal per equips 2002 Deixà la competició d’alt nivell el 2007

Membre del P&P Vallromanes, guanyà el Campionat de Catalunya per equips en cinc ocasions 1995, 1997, 2000, 2001, 2003 Posteriorment, fou campió de Catalunya amb el P&P Platja d’Aro 2009 També guanyà el Campionat de Catalunya de joc per forats 2000, 2001 i fou el millor jugador del rànquing absolut de la Federació Catalana de Pitch & Putt 2001, 2006 Amb la selecció catalana, es proclamà campió del món 2004 i campió d’Europa 2010 També fou dues vegades subcampió d’Europa 2001, 2003 i medalla de bronze 2005 Participà en torneigs internacionals, com la Challenge Cup Catalunya-Irlanda…

Es formà al Futbol Club Barcelona, on va ser capità, entrenador i president de la secció 1956-66 i 1972-76 Jugà al Club Deportiu Terrassa 1967-71 Amb la selecció espanyola jugà 67 partits i disputà els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Hoquei 1997-2005

Germà d’Albert Hebrard, jugador i president del Club Esportiu Hispano Francès, començà com a tècnic de l’equip juvenil del club, amb el qual guanyà el campionat provincial i participà en el Campionat d’Espanya Més tard passà a dirigir el primer equip, juntament amb el francès Jean Marc Bouchel, i guanyà la Copa del Rei, la Lliga i el torneig internacional de Ginebra 1968 També fou campió de Lliga la temporada 1972-73 i participà en l’edició següent de la Copa d’Europa A principi de la dècada dels setanta també dirigí l’escola de voleibol del club, una iniciativa pionera en el voleibol…

Format al CP Tordera, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1999-2000, jugà al CH Liceo 2002-05, el CH Lloret 2005-07, el SHUM Maçanet 2007-08, el Cerdanyola CH 2008-09 i de nou el CP Tordera Conquerí una Copa d’Europa 2003, una Copa Intercontinental 2004, una Copa Continental 2003 i una Copa del Rei 2004 Fou internacional júnior tant amb Catalunya com amb Espanya

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en les revistes…

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços També ascendí la via americana del Thalay Sagar 1990, el Shivling II i…