Resultats de la cerca

Estudià música amb Manuel Mendes a Évora, on esdevingué mestre de la catedral Posteriorment aconseguí el mateix nomenament a Lisboa, primer a l’Hospital Real i després, a partir del 1594, a la catedral Un cop retirat, i poc abans de la seva mort, fou nomenat director musical del seminari de Sant Bartomeu, també a Lisboa Es dedicà a l’ensenyament durant diversos anys Entre els seus deixebles destaquen Fernando de Almeida, António Fernándes, JA Frouvo i Manuel Machado Lobo compongué música religiosa d’excellent factura en la qual mostrà una gran mestria i domini del…

Es formà a la catedral d’Évora amb Manuel Mendes i Cosme Delgado, i el 1588 ingressà a l’orde carmelità La major part de la seva vida, excepte una estada al servei del duc de Barcelos i futur rei Joan IV al palau de Vila Viçosa, la passà al Convento do Carmo de Lisboa, on fou organista i mestre de capella També visità la cort espanyola a Madrid el 1631 i dedicà el tercer llibre de misses al rei Felip IV de Castella Escriví exclusivament música religiosa, molta de la qual desaparegué en el terratrèmol del 1755 La seva producció conservada inclou diverses misses de paròdia, algunes…

És considerada una de les artistes més creatives de la seva generació Oferí el seu primer concert a quatre anys i quan en tenia setze es graduà al Conservatori de Lisboa, on fou deixebla d’E Campos Coelho Estudià composició i teoria amb F Benoit i amplià la seva formació amb Rosl Schmid a Munic i amb Karl Engel a Hannover Maria João Pires ha mostrat sempre una gran predilecció per l’obra de WA Mozart i de JS Bach Ha estat distingida amb nombrosos premis -el primer a nou anys-, entre els quals destaca el que rebé l’any 1970 en el concurs organitzat a Brusselles amb motiu del bicentenari del…

Fill d’ Alfons III Es casà amb Elisabet , filla de Pere II de Catalunya-Aragó Intervingué en els conflictes castellans de la minoria de Ferran IV, i per la pau d’Alcañices 1297 li foren reconegudes les conquestes que havia fet El 1304, sota el seu arbitratge, se signà la pau entre Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó, per la qual la frontera de la corona catalanoaragonesa s’estenia fins a Guardamar S'afrontà amb la noblesa i el clericat i recuperà molts feus arrabassats a la corona durant el regnat del seu pare Fou un gran repoblador, preocupat pel desenvolupament de les forces econòmiques…

Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts,…

Inicià la carrera de medicina, però l’abandonà per a estudiar al Conservatori de Lisboa, on tingué JA Vieira, F Gazul i F Guimarães com a mestres A partir del 1892 fou professor de piano en aquest mateix centre El 1895 anà a ampliar estudis al Conservatori de París, i a partir del 1897, a l’Escola Cantorum de la mateixa ciutat Un cop acabada la seva formació, es dedicà a l’estudi del folklore internacional i fundà a la capital francesa una associació internacional per a l’estudi del folklore Parallelament, inicià la seva carrera professional com a director, primer a París i…

Ocupa un antic golf terciari, i presenta al N una sèrie d’illots de caràcter alluvial vora Lisboa forma un congost d’uns 16 km, fins a l’oceà, a l’entrada del qual l’illot rocallós de Bugio, enfront de Trafaria, constitueix la divisòria natural de les dues entrades de l’estuari barra grande , al N, i barra pequeña , al S A part Lisboa, a les seves vores hi ha petits ports, com Vila Franca, Barreiro i Seixal

Professor a la Universitat de Coïmbra 1790-1811 i director del jardí botànic de Lisboa 1811-28, és autor de Compêndio de Botânica 1788 i Flora Lusitânica 1804

Fill natural d’un noble i d’una pagesa Apassionat, voluble, inestable en la seva actitud política i religiosa, acabà suïcidant-se Escriví la novella fulletonesca Mistérios de Lisboa 1854, inspirant-se en Sue i en Balzac, però obtingué els èxits més grans en la novella passional, centrada en la vida de la noblesa provinciana o de la burgesia de Porto, on defensà els drets de la passió, d’acord amb els tòpics més exaltats del Romanticisme popular, anticlerical i fustigador dels interessos de classe La seva capacitat pel sarcasme i per la tendresa, la tendència fulletonesca, la…

Havia estat ambaixador a Londres 1738-43 i a Viena 1745 A l’accessió al tron de Josep I 1750 fou secretari de guerra i d’estat, i, a partir de les mesures que prengué per tal de palliar les conseqüències del gran terratrèmol de Lisboa del 1755, obtingué la confiança total del rei i governà amb un poder omnímode, dins la política de despotisme illustrat Fomentà l’agricultura i la indústria cristall, seda i impulsà el comerç creà diverses companyies la d’agricultura i vins de l’Alt Douro —que el 1757 provocà els avalots del Porto, contra el seu monopoli, durament reprimits—, la de…