Resultats de la cerca

Paisatgista i aquarellista Deixeble de Nicanor Vázquez a l’Ateneu Obrer Concorregué a nombroses exposicions Correcte acadèmic, fou degà de la societat l’Arca de Noè i soci d’honor del Cercle Artístic de Barcelona

Fill del comte Donat I i de Fàquilo, succeí el seu germà Dató I Possiblement fou pare del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça i de Dadilda, muller del rei SançI de Pamplona El succeí el seu fill Dató II

Llicenciat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1984, es doctorà amb un premi extraordinari el 1995 Vinculat a la universitat, director del departament d’urbanisme i ordenació del territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès ETSAV, director del màster desenvolupament urbà i territorial i professor del màster projecció urbanística de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC Ha desenvolupat la pràctica professional de planejament urbanístic amb els arquitectes Sebastià Jornet i Forner i…

Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Especialitzat en disseny editorial, ha creat la imatge de diversos periòdics CAU ,  Arquitecturas Bis , Ciència , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona , El Temps , etc, i de colleccions de nombroses editorials És autor, entre molts altres, del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Cervantes 1991 Interessat en la història de la seva especialitat, ha publicat Les caplletres illustrades de Junceda 1983, Un Museu al carrer 1984, El llibre dels anuncis 1985-87…

Era fill de Ramon I de Pallars i Ribagorça Estigué casat amb Goldregot, filla de Miró II de Cerdanya, i fou sens dubte sota la influència d’aquesta, alhora influïda pel comte Borrell II de Barcelona, que el comtat de Pallars passà definitivament al cantó dels comtats catalans orientals, fet que determinà, vers la fi del segle X, la desaparició definitiva de la llengua basca pallaresa i de la llengua romànica pallaresa a benefici del català Els tres primers foren conjuntament comtes, almenys des del 963 els dos primers i des del 966 el tercer, després d’uns quants anys de regència de Goldregot

Ha publicat Des d’una habitació sense llum 1996, Fustes corcades 1998, premi Martí Dot 1997, Pell de salobre 1999, premi Salvador Espriu per a poetes joves 1998, Blue Hotel 2000 i Llibre de Nàpols 2003, premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 2002

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…

A l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago 1942, el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos GEP i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència En la seva obra poden distingir-se diverses etapes A la primera 1960-73, marcada per la monumentalitat del romànic i l’…

Fill de Dídac III, ajudà Sanç IV de Castella contra els infants de la Cerda Afavorí els jueus El gran poder econòmic que adquirí mitjançant el comerç amb Castella i Aragó provocà el temor de Sanç IV, el qual el féu assassinar

Exercí la carrera de mestre i s’afilià a la CNT per via del federalisme pimargallià Fou empresonat després de l’octubre del 1934 Exiliat el 1939, fou deportat cinc anys al camp nazi de Mauthausen Visqué a França, on feu de redactor de Terra Lliure i d’altres periòdics confederals Publicà Poemes de llum i de tenebra 1967 i Mission ratée de l’homme sur terre 1979