Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde dominicà, i passà a les Filipines 1834 i a la Xina 1837, on el 1847 fou consagrat bisbe coadjutor de Yen-tri El 1848 fou titular del vicariat central, on hagué de fer cara a la persecució per part de les autoritats xineses Escriví unes Memorias sobre missioners màrtirs al Tung-Lam oriental

Jesuïta des del 1747, ensenyà filosofia a Calataiud i a Saragossa Exiliat a Itàlia el 1767, intervingué en les polèmiques sobre la supressió de la Companyia de Jesús, i publicà les Lettere di un francese all’autore italiano dell’indifferenza nel secolo XVIII Venècia, 1776

La seva elecció pel concili de Constança marcà la fi del Cisma d'Occident Combaté els hussites i el conciliarisme Intercedí prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a favor de Jaume d’Urgell, però posteriorment es mostrà contrari al domini català de Nàpols, bé que el 1429 signà un acord amb Alfons IV, pel qual aquest retirava el seu suport a l’antipapa Benet XIII

Legat pontifici a França, menà les negociacions que asseguraren a Carles d’Anjou la corona de Nàpols, gràcies a la influència del qual aconseguí el pontificat Excomunicà 1282 i desposseí oficialment 1283 Pere II de Catalunya-Aragó quan aquest ocupà Sicília Impulsà així la croada contra Catalunya Molt dependent de la política francesa, excomunicà també 1281 l’emperador Miquel Paleòleg, fet que anullà la unió de les esglésies aconseguida en el concili II de Lió 1274 Amenaçat pel poble romà, es refugià a Perusa

Féu condemnar el monotelisme en el concili I del Laterà 649 Això desplagué a l’emperador Constanci II, el qual el féu empresonar 653 Condemnat a mort, a instàncies del patriarca bizantí Pau II li fou commutada la pena per la deportació És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 13 d’abril

El 1429 acabà la torre del Miquelet de la seu de València —on dirigia les obres des del 1424—, i el 1430 dirigia les obres del cimbori de la seu

Les seves nou composicions conservades, pertanyents al trobar clus, segueixen la temàtica moralitzadora i satírica de Marcabrú, marcades pel mateix ressentiment social La poesia amorosa, per contra, és d’una frescor i d’una originalitat notables Cal destacar el sirventès contra Pere d’Alvèrnia, en el qual l’acusa de vanitós i de poeta fictici

Fundà i subvencionà un premi de poesia, Joia de desconeixença 1457, que havia d’atorgar el Consistori de Barcelona a qui cantés millor el tema de la dama sense mercè El guanyà Antoni de Vallmanya