Resultats de la cerca

D’obra molt variada, fou autor de poemes, drames històrics i nombrosos llibres d’òpera còmica i drames musicals, entre altres gèneres les seves peces més conegudes són Le philosophe sans le savoir 1765 i La Gageure imprévue 1768

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Fou influït pel teatre de titelles i per l’elisabetià, per Molière, l’edat mitjana, Maeterlinck, Strindberg i Goethe La primera obra important fou La mort du Docteur Faust 1924, modernista Vinculat al Vlaamse Volkstoneel teatre popular flamenc, escriví fantasies, actes únics i representacions sacres modernes, com ara Beelddekens uit het leven van Sint Franciscus ‘Imatges de la vida de sant Francesc’, 1927, amb un plantejament de music-hall, Fastes d’enfer 1920, Barabbas 1933, Magie Rouge i Mademoiselle Jaïre 1934 Hop Signori 1935, Sire Halewyn 1936 i La farce des ténebreux 1936 són altres…

Fou influït per l’academicisme de Roma, on treballà El seu estil manierista uneix la grandiositat La Cena , 1567, Brusselles a l’elegància, a la manera de Fontainebleau Tríptic de la Història de la Mare de Déu , Museo del Prado Féu cartons per a tapissos i dissenys per a vitralls

La seva infància transcorregué, primer, al camp de concentració de Mauthausen i, posteriorment, en un reformatori religiós espanyol Retornà a França i publicà Tanguy 1957, Les louves de l’Escurial 1964, Les écroux de la haine 1970, Le silence des pierres 1975, Le sortilège espagnol 1977, La nuit du décret 1981, La gloire de Dina 1984

Fou pintor de cambra del rei Felip V d’Espanya Conreà temes mitològics — Bacanal 1719, El sacrifici de Bacus 1720, ambdós al Museo del Prado—, el retrat — Don Lluís, príncep d’Astúries 1717, Museo del Prado—, temes religiosos — Sagrada Família amb Sant Joan 1726, Museo del Prado— i el paisatge Vista d’El Escorial Museo del Prado El seu pare, René-Antoine Houasse París 1644 — 1710, també pintor, participà en la decoració de Versalles

Començà la carrera com a entrenador professional a França, al Rugby Club Plateau 25 1996-2002 Marxà a Itàlia, on entrenà l’Aquila 2003-05 i el Catània 2005-09 Arribà a Catalunya i feu de director tècnic de la Federació Catalana de Rugbi 2009-13, i després fou seleccionador d’Andorra 2013

El 1984 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent de l’Auxerre francès, on jugà durant sis temporades 1984-90, disputà 164 partits com a davanter centre i marcà 45 gols La darrera campanya la feu a segona divisió i aconseguí l’ascens Posteriorment, marxà al Toulon francès 1990-92 i al Racing de Santander 1992-94 i retornà a Catalunya, per jugar a la Unió Esportiva Lleida 1994-95, novament a la segona divisió, on jugà 23 partits Després marxà al Deportivo Alavés Fou internacional sub-21 per França en vuit ocasions

A setze anys ja pertanyia a l’equip del Montpeller Fou el principal collaborador de Baldiri Aleu en la introducció del rugbi a Catalunya Participà en la fundació de la Unió Esportiva Santboiana, equip del qual fou jugador i capità Membre de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, fou deportat pels nazis al camp de Buchenwald Fou nomenat president d’honor de la Unió Esportiva Santboiana

Polític francès Fill de Michel Le Tellier , continuà l’obra paterna a l’administració militar Nomenat ministre d’estat per Lluís XIV 1672, fou el veritable creador de l’exèrcit reial, del qual suprimí les darreres característiques medievals, mitjançant la introducció de reformes centralitzadores que posaren fi a l’esperit de banda de cada regiment i a l’autonomia de la noblesa “d’espasa”, la qual sotmeté a l’administració civil El 1675 instituí l' ordre de tableau , que permetia als simples soldats d’arribar als graus més alts Fundà les escoles d’artilleria de Douai, Metz, Estrasburg i l’…