Resultats de la cerca

Germà de Ceferí Cella Jugava de davanter S'inicià al Gràcia 1913-15 i posteriorment milità a l’Espanya 1915-20, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1917 Posteriorment jugà cinc temporades al FC Barcelona 1920-25, amb el qual disputà 123 partits i marcà 17 gols Es proclamà campió de Copa 1922 i fou campió de Catalunya 1922, 1925

Milità a les files del Club Esportiu Mediterrani 1950-75, del qual fou entrenador Obtingué dues vegades el Campionat de Catalunya en 200 m braça 1953, 1956 En waterpolo formà part d’un equip que pujà a primera divisió el 1960 i del qual acabà essent-ne l’entrenador 1967-70 Posteriorment, fou membre de la junta directiva de l’entitat 1971-75

Extrem que milità al FC Barcelona 1982-85, equip amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei consecutives 1983, 1984, 1985 Després prosseguí la seva carrera professional al Tecnisan d’Alacant i al Teka de Cantàbria Jugà 228 partits amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí l’Altea i el Portland San Antonio

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

Emigrat a Palestina 1913, on dirigí cooperatives agràries, milità activament al moviment sionista i fou secretari del Mapai 1944-48 Formà part del govern de Ben Gurion des del 1951 i, en dimitir aquest, fou primer ministre 1963 i ministre de defensa Tot i ésser moderat, fou inflexible, però, en la qüestió palestina i en les relacions amb els països àrabs

Fou empresonat i exiliat per les seves idees polítiques a Còrsega i a Portoferraio, on escriví Note autobiografiche i L’assedio di Firenze 1836 El 1860 fou elegit diputat, i durant deu anys milità en l’oposició contra els moderats Escriví novelles històriques revolucionàries, com La battaglia di Benevento 1827 l’obra més interessant és l’apòleg satíric La serpicina ‘La serpeta’, 1847

Membre de la Societat d’Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al Pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d’Agricultura Fou vicepresident de la Cambra Agrícola 1891 i promogué els sindicats d’agricultors, el Banc Regional i la construcció del ferrocarril de València a Conca Milità en el partit liberal i fou diputat i senador

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

Migcampista al planter del Futbol Club Barcelona Després de jugar tres temporades en el Barcelona Atlètic ingressà al primer equip 1977-82, amb el qual disputà 124 partits i marcà 14 gols Guanyà dues vegades la Recopa 1979, 1982 i la Copa del Rei 1978, 1981 Després milità en el Figueres 1986-88 Un cop retirat, formà part de la secretaria tècnica del FC Barcelona

Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i la temporada 1953-54 jugà quatre partits de Lliga amb el primer equip Després passà a l’Espanya Industrial, amb el qual jugà a primera divisió en l’edició 1956-57 Posteriorment milità en el Racing de Santander, també a primera, i l’Europa Era mig volant i fou internacional juvenil Es retirà el 1969