Resultats de la cerca

Les Corts Valencianes reten homenatge a Guillem Agulló, el militant independentista de Maulets assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos Alt Millars per un grup de feixistes El president de la cambra, Enric Morera, pronuncia la frase que es va fer coneguda per a denunciar l’assassinat del jove i la impunitat dels assassins "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó"

Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la séquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parallelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneixen La vall de Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó

Acadèmic de San Fernando i tinent de director d’arquitectura de Sant Carles Dins l’escola neoclàssica és autor dels ponts de Vila-real sobre el Millars i d’Hellín Múrcia, del cambril del Crist a l’església del Roser del Grau de València i de la capella de Nostra Senyora del Populo a Quart de Poblet Renovà també l’església parroquial d’Almansa Múrcia

Era un poble de moriscs 15 famílies el 1563, i es despoblà amb l’expulsió del 1609

Es compleixen 25 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, un activista d’esquerres i valencianista de 18 anys mort a Montanejos Alt Millars d’una ganivetada de Pedro Cuevas, membre d’un grup feixista i que segueix en llibertat Acció Cultural del País Valencià commemora el 21 d’abril els 25 anys dels fets en un acte on es denuncia la impunitat de què gaudeix la violència de l’extrema dreta al País Valencià

Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…

L’any 1641 comandà una companyia catalana a les ordres del príncep de Condé, avançà pel Rosselló fins a les riberes de la Tet i participà en els setges d’Illa, Argelers, Millars i Elna, i finalment prengué part en la batalla de Montjuïc 1641 L’any següent obtingué el títol de cavaller Després de la rendició de Barcelona 1652, continuà al servei de França, i l’any 1655 actuà en l’ofensiva francesa contra el Principat i ocupà Solsona El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà

Fou anomenada també govern o partit , o corregiment de Morella Des del començament fou regida per governadors militars Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola En fou el primer corregidor 1712 el marquès d’Ytre Comprenia les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat excepte la Serratella, l’Alcalatén excepte l’Alcora i una part de l’Alt Millars, de l’Alt Palància, del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i de la Plana Alta les coves de Vinromà Fou suprimida el 1833, amb motiu de la divisió provincial

Comprenia el sector septentrional del País Valencià al N d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espadà i el riu d’Uixó o Belcaire, fins a la mar El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt ell En 1565-72 tenia 47 718 habitants 10 604 focs, dels quals 5 193 moriscs 1 154 focs Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó o dellà del riu d’Uixó