Resultats de la cerca
Es mostren 1372 resultats
Carlo Rubbia
Física
Físic italià.
Ha treballat al CERN, on dirigí el projecte que portà el 1983 a la detecció dels bosons intermediaris, descobriment que li valgué el premi Nobel de física del 1984 compartit amb Svan der Meer
Theodor Svedberg
Química
Químic suec.
Fou professor a Uppsala 1912 i a Wisconsin 1923 Pel seus treballs sobre els colloides, les solucions i la separació de partícules per ultracentrifugació li fou concedit el premi Nobel de química el 1926
Klas Pontus Arnoldson
Història
Política
Polític suec.
Cap d’estació de ferrocarril 1871-81 i diputat al parlament suec 1881, consagrà la seva vida a treballar pel pacifisme Rebé el premi Nobel de la Pau el 1908, juntament amb Frederik Bajer
matèria tova
Física
Camp de recerca de la física de la matèria condensada que se centra en l’estudi dels sistemes físics que poden ser deformats de manera simple per tensions o fluctuacions tèrmiques, com ara líquids, col·loides, polímers, escumes, etc, mentre que els efectes quàntics són negligibles.
Un exemple típic d’estudi són els cristalls líquids que es poden trobar en certes pantalles d’ordinador, descoberts per P-Gde Gennes, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física el 1991
Fritz Pregl
Biologia
Fisiòleg austríac.
Pels seus treballs sobre els àcids biliars i sobretot pels seus nous mètodes de microanàlisi orgànica rebé el premi Nobel de química l’any 1923 La seva obra principal és Die quantitative organische Mikroanalyse 1917
fulminat de mercuri
Química
Militar
Sòlid que explota en ésser percudit o per acció de la calor.
Hom obté el fulminat de mercuri dissolent mercuri en àcid nítric en medi alcohòlic Alfred Nobel patentà, l’any 1867, la càpsula detonant, que desplaçà la guspira de pedra foguera en les armes de foc
Tadeusz Reichstein
Química
Químic suís, d’origen polonès.
Professor a Zuric i Basilea, féu nombroses investigacions, com ara les dels composts heterocíclics, la vitamina C, les hormones, l’adrenalina, l’àcid pantotènic, etc El 1950 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina
Hans Adolf Krebs
Bioquímica
Bioquímic d’origen alemany, naturalitzat anglès des del 1933.
Professor a Cambridge, Sheffield i Oxford, els seus estudis sobre el metabolisme intermediari cicle de l’àcid cítric o cicle de Krebs li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1953, compartit amb FALipmann
Francis Peyton Rous
Metge nord-americà.
Membre del Rockefeller Institute, des del 1909 investigà l’etiologia vírica del càncer Els resultats semblen demostrar la intervenció de virus en la producció de moltes neoplàsies Premi Nobel de medicina 1966, amb Ch BHuggins
Artturi Ilmari Virtanen
Química
Químic finlandès.
Professor a Hèlsinki, investigà les fermentacions, la nutrició, els enzims, el metabolisme de les plantes, etc Rebé el premi Nobel de química el 1945 pels seus treballs sobre la química agrícola i de l’alimentació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina