Resultats de la cerca

Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa

El sedentàride Rotularia spirulaea és un dels anèllides més característics i freqüents dels sediments marins de l’Eocè L’exemplar de la fotografia fa uns 2 cm de diàmetre, i procedeix del Priabonià Eocè superior de Castellolí Anoia Jordi Vidal / MGB Són pocs els anèllids fílum Annelida que han estat identificats en el registre fòssil, en gran mesura per causa de les seves mateixes característiques un cos tou i una absència gairebé generalitzada d’elements esquelètics susceptibles de fossilitzar-se Només n’hi ha alguns que en posseeixen, com els de l’ordre dels erràntides Errantida de la…

Al s XIII pertanyia als Pinós anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya, que la feren fortificar

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…

S’inicià a l’Agrupació Excursionista Pedraforca i al Club Muntanyenc Barcelonès, on formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM També és soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC El 1960 entrà al Grupo de Alta Montaña Español GAME Entre les nombroses escalades i ascensions de dificultat realitzades als Pirineus, als Alps i a les Dolomites, destaquen les primeres ascensions estatals a les tres grans parets nord dels Alps Cerví 1962, Eiger 1964 i Grans Jorasses 1967 Fou membre de les primeres expedicions estatals als Andes amb ascensions absolutes al Huascarán Sud per l’aresta NE 1961 i al…

Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Berguedà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Berguedà és una comarca que es troba dividida en dos sectors ben diferenciats l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà, presentant cadascun d’ells unes característiques pròpies En primer lloc, l’Alt Berguedà, és envoltat per tota una sèrie de relleus muntanyosos, amb un gran predomini de la roca calcària sobre els altres materials que els configuren, com són els rasos de Peguera 2067 m, la Serra d’Ensija 2359 m, la del Verd 2274 m, el Pedraforca 2493 m, les Serres del Cadí…

La geografia Cap de comarca, Berga Al nord, on assoleix la màxima amplitud, el seu límit és inequívoc el Pirineu axial separa la capçalera del Llobregat de les del Segre Cerdanya i Alt Urgell i el Rigard i de la conca del Ter Ripollès A l’est, la separació de conques entre el Llobregat i el Ter va perdent nitidesa, i el Lluçanès sol ésser inclòs a Osona, malgrat que hidrogràficament es decanti més aviat cap al Llobregat Els relleus de ponent són encara menys clars com a partió amb el Cardener Solsonès Al sud és imprecís el límit entre el baix Berguedà i l’alt Bages, pertanyents igualment a la…

Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…

Situació Una vista de l’indret on es troba situada, dalt un puig, l’església R Viladés Situada una mica més fonda que l’església de Gisclareny, vers llevant, dalt un puig, enmig de la vall de Gisclareny, davant per davant del Pedraforca i entre les serralades d’Ensija i Cadí Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 02,5 — y 78,1 31 TDG 025781 A Bagà cal agafar la carretera que va a Gisclareny Quan s’és a les envistes de Gisclareny, s’ha de prendre la carretera que es troba a mà esquerra i…