Resultats de la cerca

Es formà en l’ambient de l’escola úmbria i al taller de Verrocchio a Florència amb S Botticelli i Leonardo da Vinci De Piero della Francesca havia après la claredat de composició i la concepció monumental dels espais arquitectònics mitjançant l’aplicació rigorosa dels mètodes de la perspectiva taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale, Perusa El 1481 pintà al fresc El lliurament de les claus a sant Pere Capella Sixtina, Vaticà, d’estructura racional i simètrica i dibuix d’extraordinària perfecció, característiques definitòries del seu estil, complementat quasi sempre amb la…

Monjo eremita a Fonte Avellana 1035, organitzà diversos monestirs en una mena de congregació 1043 i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià, actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia 1059, Cluny 1063, Florència 1066, Frankfurt 1069 i Ravenna 1072, reforma que també defensà per escrit Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon coneixedor de l’…

La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo Venècia, 1578 L…

Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits

Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement…