Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Formentera
Espadats del promontori oriental de la Mola, a l’illa de Formentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Balears, format per les illes de Formentera, de s’Espardell, s’Espalmador i altres illots més petits.
El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca…
Durbec
El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…
Àguila calçada
L’àguila calçada Hieraetus pennatus és la més petita de les nostres àguiles, atès que no supera els 53 cm d’envergadura, i té la particularitat d’ésser un ocell de bosc Té el plomatge gris brunenc al dors i més clar al pit, però allò que l’identifica i li dona nom és el fet que les plomes li arriben ben bé fins als dits de la pota, i li fan com una mena de mitjons de ploma Xavier Palaus Als Països Catalans, l’àguila calçada és una rapinyaire nidificadora estival molt escassa i localitzada, si bé en direcció W, entrant a Aragó, esdevé menys rara És també una migradora rara en ambdós passos,…
Morell de plomall
El morell de plomall Aythya fuligula es distingeix pel color negre intens del dors i, sobretot, pel plomall negre, que ostenten tant els mascles com les femelles A la fotografia s’aprecia el diferent acoloriment dels flancs, blancs en el mascle a l’esquerra i marrons en la femella a la dreta Joaquim Gosàlbez Migrador i hivernant regular molt escàs i localitzat, preferentment, al litoral a la major part del territori Molt irregular a Mallorca, accidental a les Pitiüses i absent a Andorra Els primers exemplars arriben des de la segona quinzena d’octubre Quan el pas es fa més…
Cuereta groga
La cuereta groga Motacilla flava és un ocell petit ateny 15 o 16 cm, comú a les vores dels rius i altres indrets humits A Europa n’hi ha diferents varietats, segons els colors i la distribució, però són difícils de distingir la cuereta groga ibèrica, la que trobem als Països Catalans, és groga del dessota i bruna del dors, amb el cap gris i la gola blanca, com l’exemplar de la fotografia de l’esquerra Els joves tenen el plomatge més apagat a la dreta Ives Hennechart i Xavier Ferrer Aquesta espècie, a diferència de les altres dues cueretes de la nostra avifauna, és un ocell estival La seva…
Gavià fosc
El gavià fosc Larus fuscus es distingeix principalment pel color gris fosc del mantell que s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta al delta del Llobregat de mida grossa ateny 53 cm, és d’hàbits més litorals i marins que el gavià argentat Els joves són difícils de reconèixer pel fet de tenir el plomatge tacat de bru, com els joves d’altres espècies Ramon Torres Aquesta és una espècie que no es distribueix d’una manera uniforme per tot el litoral dels Països Catalans Al Rosselló, el Vallespir i la costa nord de Catalunya és un hivernant i migrador regular força escàs, però segurament…
Baltasar Samper i Marquès
Música
Compositor, musicòleg i director mallorquí.
Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals i l’…
Marià Villangómez i Llobet

Marià Villangómez i Llobet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1933, publicà aleshores els seus primers versos 1933-36, en català, en diaris i revistes com Diario de Ibiza , L’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , entre d’altres El 1935 inicià els estudis de lletres, que abandonà en ser destinat al front l’any 1938, però completà magisteri Fou mestre 1942-67, primer a Palma 1942-43 i a Cornellà de Llobregat 1943-46 i després al poble de Sant Miquel, a Eivissa En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una…
,
Les plantes endèmiques dels Països Catalans
Nombre de tàxons endèmics o subendèmics a cadascun dels quadrats UTM de 10 × 10 km de les Balears i dels territoris administrats per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana S’identifiquen les quatre zones d’endemisme principals les Balears, els Pirineus, les muntanyes Diàniques i el massís dels Ports, que concentren prop del 70% dels endemismes del territori cartografiat IDEM, a partir de dades de l’autor La relativitat del terme endemisme aquell tàxon propi d’un determinat territori pot ser corregida si s’explicita l’àrea geogràfica de l’element al qual s’aplica aquesta…
Sant Antoni de Portmany
Sant Antoni de Portmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa al sector nord-occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina