Resultats de la cerca

S'especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna 1929 i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna 1938 Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la Universitat de Sàsser Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó a Saragossa el 1952 amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico , i en el VI Congrés a Sardenya el 1957

Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458 Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça 1454, contra els genovesos Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció 1455 El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya 1438, on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva 1449 El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de…

Augustinià, estudià a les Universitats de València i de Lleida, on fou catedràtic de filosofia, teologia i Sagrada Escriptura Fou prior del convent de València i definidor de la província d’Aragó El 1536 fou nomenat bisbe titular de Tars i auxiliar de Sogorb, vers el 1556 bisbe d’Ales Sardenya —però actuà com a auxiliar a Lleida—, i el 1573 arquebisbe de Sàsser

Es doctorà en drets a Avinyó El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles V a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum València, 1536, en el qual invita els eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa

Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212

Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al collegi de Sàsser Suprimida la Companyia el 1773, fou nomenat professor d’eloqüència a la Universitat de Càller Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes Pertangué a l’Arcadia Sassaritana A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany Càller 1778, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa Bibliografia Manunta, F 1992 “El pare jesuïta Lluís Soffí i dos sonets en alguerès” L’Alguer , V/24, p 19-20

Fill del rei Martí I de Catalunya-Aragó , dit l’Humà , i de Maria de Luna , dugué els títols de comte de Xèrica i de Luna El 1390 es casà, després de la dispensa papal de parentiu prèvia, amb la reina Maria I de Sicília , i partí del port Fangós Tortosa amb una esquadra de cent vaixells i uns dos mil guerrers per recuperar Sicília, en revolta Després d’una breu lluita, prengueren Palerm i s’adreçaren a Catània, i semblà que la pacificació de l’illa era un fet L’any següent, però, una revolta general deixà reduït el territori fidel a Messina, Siracusa, els castells de Catània, Agosta i Termini…

Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya, el 1527 fou elegit a instàncies de Carles V arquebisbe de Sàsser Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials Entre les seves obres destaquen diverses Omelias , l' Oratio pronunciada…

Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el seu fill…

Fill de Dalmau de Castellnou Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert V, l’acta d’homenatge de Jaume de Mallorca a Jaume II de Catalunya-Aragó Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrès Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l’infant Ferran de Mallorca en guerra contra Robert d’Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria A la mort del seu cosí Jaspert 1321, prestà…