Resultats de la cerca

Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 en la modalitat de tir al plat El 1979 fou durant sis mesos vicepresident de la Federació Espanyola de Tir Olímpic, de la qual esdevingué el màxim responsable de la secció de tir al plat El 1967 la seva ciutat natal li lliurà la medalla de plata al mèrit esportiu

Pionera del tir amb arc femení català, s’incorporà al Club d’Arquers de Catalunya poc després de la seva fundació l’any 1949 Guanyà nou Campionats de Catalunya de tir amb arc consecutius 1952-60 Es proclamà campiona d’Espanya individual en cinc ocasions 1953, 1954, 1956, 1958, 1959 i també fou cinc vegades campiona d’Espanya amb la selecció catalana 1951, 1953, 1955, 1958, 1960 Durant els anys cinquanta guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Torneig Internacional Postal Copa Seefab, la Copa Llatina, el Campionat del Vallès, el Premi Misteriosa…

En competició, els biatletes esquien amb tècnica lliure i amb la carrabina penjada a l’esquena La distància recorreguda varia en funció de la prova individual, sprint, persecució, relleus i sortida en grup i la victòria s’adjudica a qui triga menys temps a completar-la En categoria individual s’han de recórrer vint quilòmetres realitzant quatre parades per disparar sobre uns blancs situats a una distància d’entre 100 i 250 m en les posicions de dempeus, agenollat i ajagut Cada errada en el tir suposa una penalització en temps A part de la modalitat clàssica, existeix també el…

Començà a practicar el tir al Tiro Nacional de Barcelona el 1966 i s’especialitzà en carrabina d’aire comprimit Més tard ingressà com a vocal a la junta directiva de la Federació de Tir Olímpic de Barcelona, de la qual fou secretari 1969-73 i president 1973-78 Promogué totes les modalitats de tir, especialment la d’aire comprimit Creà el Trofeu Josep Sabaté de carrabina i pistola d’aire, competició que se celebrà durant dotze anys També feu cobrir la galeria de tir del Tiro Nacional, que fou la primera galeria de tir coberta d’…

Aficionat a la caça i al tir al plat, el 1941 es feu soci de la Societat de Caçadors de Reus El 1958 fou nomenat delegat provincial de Tarragona de tir al plat, i el 1963, president de la Federació Provincial El 1986 assumí el càrrec de president del Club de Tir al Plat Tarraco, i durant el seu mandat el convertí en un dels referents de Catalunya Rebé el plat d’or i la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir Olímpic

Fou un dels fundadors de la Federació Tarragonina de Tir de Precisió i primer president de la Federació Provincial de Tir Olímpic de Tarragona, creada l’any 1968 Fou vicepresident de la federació espanyola 1981-82 i primer president de la Federació Catalana de Tir Olímpic 1983-96 Formà part també de la Unió Internacional de Tir UIT, actual International Shooting Sport Federation ISSF, així com del seu Comitè d’Àrbitres Fou àrbitre internacional de primera categoria i president del Comitè de Promoció de la Confederació Europea de Tir…

Ingressà al Tiro Nacional de Barcelona al principi de la dècada de 1970 i s’interessà per les especialitats de pistola lliure i pistola pneumàtica Des del 1998 és president del club Tir Esportiu de Barcelona És vicepresident de la Federació Catalana de Tir Olímpic i de la comissió de precisió de la federació espanyola El 2009 rebé la placa de bronze al Reial Orde del Mèrit Esportiu

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà a partir de la dècada de 1950 El seu primer èxit fou la consecució del Campionat d’Espanya de tir al plat per equips 1957 amb la selecció catalana Guanyà la Copa d’Espanya de fossa olímpica 1961 i participà en aquesta prova en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Posteriorment fou entrenador de tir al plat i delegat de la Federació Catalana de Tir Olímpic El 1989 rebé la medalla al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tir Olímpic

És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el primer…

Començà al Club Tiro de Pichón al principi de la dècada de 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de tir en la modalitat de fossa olímpica 1953 i, entre altres trofeus, aconseguí la Copa de la Victòria, al plat 1955, i la Copa David Bienvenida 1960 i el Gran Premi d’Alacant de tir al colomí 1960 Disputà el Campionat d’Europa de tir al colomí celebrat a Montjuïc 1956 i altres competicions internacionals