Resultats de la cerca

Miguel Blesa, que va ser president de Caja Madrid en 1996-2009, és trobat mort en una finca de Puerto del Toro, a la localitat cordovesa de Villanueva del Rey Segons la investigació, Blesa s’ha suïcidat amb un rifle de caça Miguel Blesa estava condemnat a sis anys de presó per les targetes opaques i tenia pendent un altre judici pels sobresous de Caja Madrid

Batxiller en filosofia i doctor en cànons, és autor de Catalana justicia contra las castellanas armas , allegat crític a la política anticatalana d’Olivares i Villanueva en les circumstàncies de laguerra dels Segadors Hi defensa la participació activa del clergat contra les tropes castellanes Fou publicada el 1641 i traduïda al català el 1897 També publicà l’opuscle De Cristo agraviado, evangélicos desagravios , el 1638

Fou degà de la catedral de València 1954 i vicari general, i també director del Centre de Cultura Valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes Los tiempos del pontificado de santo Tomàs de Villanueva vistos por un poeta latino del siglo XVI , 1959 El código Panthalia , 1962 i els himnes litúrgics de la seu valentina De poesia sacra latina seu de hymnis liturgicis Ecclesiae Valentinae , 1925

Vida i obra De família de propietaris rurals emparentada amb indians, feu els estudis mitjans als jesuïtes de Manresa i estudià dret a Cervera, Barcelona i Madrid, on es doctorà Es feu càrrec un quant temps, amb tres socis més, del teatre de la seva vila, d’on fou secretari de l’ajuntament i alcalde Hi fundà, a més, El Eco de Villanueva  1853 i més endavant collaborà, sobretot amb poemes en castellà i amb els pseudònims Forastero i Peregrino , al Diario de Villanueva Estrenà i publicà obres de teatre en català de caràcter costumista i còmic, que assoliren una certa popularitat,…

Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677

Cavaller del llinatge Escrivà de Romaní, pertanyé al cercle de les justes poètiques de B ↑ Català de Valeriola València 1602, en les quals presentà tres poemes, i és autor de dècimes, octaves i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva 1619, dues, i una en la justa en honor de sant Lluc 1623

Estudià dret a Cervera, Osca i Saragossa Arrauxat i radical, fou membre de la Milícia Nacional i intervingué en les bullangues de Barcelona Publicà articles i opuscles polítics, collaborà amb articles de costums a El Constitucional 1842, El Imparcial 1842 i “El Corresponsal” de Madrid 1843, que recollí a Enciclopedia de tipos vulgares y costumbres de Barcelona 1844 Traduí la Historia de Carlos XII, rey de Suecia 1844 de Voltaire i collaborà al “Diario de Villanueva” 1852-57

Batxiller en filosofia i doctor en cànons, fou sagristà de Sant Pere de Ripoll Autor de Catalana justicia contra las castellanas armas 1641, allegat crític a la política anticatalana del comte duc d’Olivares i de Jerónimo de Villanueva en les circumstàncies de la guerra dels Segadors  Hi defensa la participació activa del clergat contra les tropes castellanes Fou publicada el 1641 i traduïda al català el 1897 També publicà l’opuscle De Cristo agraviado, evangélicos desagravios  1638

Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà