Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
torre Marimon

Torre Marimon (Caldes de Montbui)
© C.I.C - Moià
Masia
Masia del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situada al S de la vila, a la dreta de la riera de Caldes.
Consta d’una superfície total de 115 ha, de les quals 52 corresponen a terra de conreu i 45 ha a bosc i viver forestal El 1927 s’iniciaren les obres de construcció del complex arquitectònic, que acabaren l’any 1931 i que representen uns 11506 m2 A partir de l’any 1940 l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona fou transformada per les autoritats franquistes en Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura, i a la Granja Model Experimental de Torre Marimon s’insta»à una escola de capatassos agrícoles que, en règim d’internat, arribà a acollir més de 80 alumnes Aquesta escola…
Federació Regional del Treball de Mallorca
Història
Organització obrera mallorquina adscrita a la CNT (1920-22), que substituí la Federació Regional de Solidaritat Obrera de 1914-17.
La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma transport, vidriers, sabaters i construcció El secretari general fou Jaume Bauzà El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears
Peter Bush
Literatura anglesa
Traductor anglès.
Llicenciat en llengua i literatura medieval i moderna per la Universitat de Cambridge i doctor en història i literatura d'Espanya per la Universitat d’Oxford, ha estat catedràtic de literatura en instituts de secundària a Londres i, posteriorment, catedràtic de traducció literària a les universitats de Middlesex i East Anglia En aquesta universitat dirigí, del 1998 al 2003, el British Centre for Literary Translation BCLT i fundà la Summer School, adscrita a aquest centre Fou també editor i fundador de la revista de traducció literària In Other Words , i coeditor, amb Susan…
Llei d’Educació de Catalunya
Educació
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya l’u de juliol de 2009 que regula el dret a l’educació a Catalunya.
Estableix una única xarxa de centres públics i concertats en el marc d’un Servei d’Educació de Catalunya, garanteix el caràcter del català com a llengua vehicular de les activitats docents, i respecte a aquesta norma general el govern ha de fixar el currículum de l’ensenyament de les llengües cerca el repartiment equilibrat de la població escolar immigrant i n'estableix el percentatge màxim que pot escolaritzar un centre i garanteix el finançament addicional per als centres amb molts escolars immigrats amplia la possibilitat d’estendre els concerts al batxillerat i la formació professional…
Sant Esteve de Bar (el Pont de Bar)
El territori del Baridà, esmentat ja l’any 882 i en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix profusament en la documentació dels segles X, XI i XII el seu centre era el castell de Bar, esmentat l’any 895 De pertinença comtal primer, amb la incorporació del comtat de Cerdanya a la corona amb Jaume I, passà a mans reials al segle XIV pertangué al vescomtat de Castellbò, i retornà, al principi del segle XV, a la corona L’església del lloc era dedicada a sant Esteve L’any 970, en les afrontacions d’una terra situada al castell de Bar s’esmenta la terra de Sant Esteve, que hem de suposar…
Joan Palou i Coll

Joan Palou i Coll (Fotografia de J. Truyol)
© Fototeca.cat
Teatre
Dret
Política
Literatura catalana
Advocat, polític i autor dramàtic.
Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers,…
,
David Verdaguer
Cinematografia
Teatre
Actor.
Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep…
Anna Andrejevna Akhmatova
Literatura
Pseudònim d’Anna Andrejevna Gorenko, poetessa russa, casada amb Nicolaj Gumil’ov i, com ell, adscrita al moviment de l’acmeisme.
La seva lírica, de forma clàssica i precisa, gira a l’entorn de la seva vida amorosa Vecer ‘El vespre’, 1912, C'otki ‘El rosari’, 1914, Anno domini MCMXXI , 1921 Després d’un llarg silenci, reprengué, amb motiu de la Segona Guerra Mundial, la publicació de poemes patriòtics i, el 1950, sobre la pau
monestir de Sant Joan les Fonts

Monestir de Sant Joan les Fonts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Priorat
Antic priorat benedictí, filial de Sant Víctor de Marsella, situat al poble de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes —Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts dites també de les Fonts…
Conservatori de Música de Badalona
Música
Institució nascuda d’un acord entre l’Ajuntament de la ciutat i una institució privada.
Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal de Música i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina