Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
tacaé
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 50 cm, de color d’indi, amb les ales d’un verd brillant i el bec, que és molt robust, roig.
S'alimenta exclusivament d’herba i de gra És en perill d’extinció Actualment n'existeixen uns 300 individus, que habiten en 500 km 2 a la part meridional de l’Illa del Sud de Nova Zelanda i la caça dels quals és rigorosament prohibida
mofeta
Mastologia
Carnívor de l’ordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, que ateny uns 45 cm de longitud (20 cm de cua), amb el cos robust, recobert per una pell negra amb dues ratlles laterals blanques.
Són característiques les seves glàndules anals, que emeten, fins i tot a una certa distància, un líquid infecte i molt pudent S'alimenta de petits mamífers, ocells, insectes, etc Habita a l’Amèrica del Nord, entre el sud del Canadà i el nord de Mèxic
minà
Minà
India Biodiversity Portal (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids, de 35 cm, que és negre brillant, amb una taca blanca a cada ala, i té carúncules grogues al cap; el bec i les potes també són grocs.
S’alimenta essencialment de fruita i és molt apreciat com a ocell de gàbia, car és fàcilment domesticable i imita sorolls i el llenguatge humà millor que els psitaciformes Habita a l’Índia, a Sri Lanka i a l’arxipèlag de les illes Sonda
Moskva
El riu Moskva al seu pas per la ciutat russa de Moscou
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de Rússia, a la regió de Moscou, afluent per l’esquerra de l’Oka (502 km de longitud, 17 600 km 2
de conca i 109 m 3
/s de cabal).
Es glaça de novembre a març Neix a l’altiplà de Moscou, travessa la ciutat i desemboca a l’Oka a Kolomna El seu cabal, regulat pels pantans de Možajsk, Ruza i Istra, alimenta la capital És unit al Volga mitjançant el canal de Moscou
cinta
Ictiologia
Peix allargat de color de rosa o de salmó, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels cepòlids, amb ulls grossos i cos comprimit, que pot arribar als 20 cm.
És una espècie que hom troba fàcilment a les prades de fanerògames de mar o en els fongs de fang S'alimenta principalment de petits crustacis Bé que és abundant a les costes dels Països Catalans, el seu valor econòmic és més aviat poc important
llebre de mar
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels tectibranquis, de la família dels aplísids, de 10 a 15 cm de llargada, de forma massissa i amb el dors molt alt i dos plecs dèrmics del mantell que recobreixen completament aquest i la conquilla.
És de color marró amb taques blanques Habita a la Mediterrània, sobre les roques cobertes d’algues, de les quals s’alimenta Molt semblants, bé que més grosses, són la llebre de mar negra A limacina i la llebre de mar bruna A depilans
cotxa fumada
Cotxa fumada
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, i les parts inferiors del cos i la interior de les ales, negroses Viu als nuclis urbans, on nia als forats de les parets fent servir herba i molsa
esparrall
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 20 cm de llarg, color verd fosc a l’esquena i blanc argentat als flancs, amb una taca característica en forma d’anell de color negre a la base del peduncle caudal, després de l’aleta dorsal.
Sovint va en grups poc nombrosos mesclat amb altres espècies S'alimenta de petits molluscs i crustacis Habita a les costes rocalloses i en els molls dels ports de l’Atlàntic i de la Mediterrània És comú als litorals i ports dels Països Catalans
ànec xiulador
Ànec xiulador
© Estormiz
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, amb el cap de color castany i una taca groga a la part superior.
El bec és blavenc amb la punta negra La femella, com a la majoria de les espècies, és bruna Mentre vola, emet un xiulet agut S'alimenta de vegetals, menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys Nia a Escandinàvia i hiverna al sud europeu
moixina
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels escil·liorínids, d’1,5 m de llargada màxima, de color gris amb grans taques brunes al dors.
Es caracteritza per una sèrie d’escates de perfil serrat al peduncle caudal i per la cavitat bucal, de color negre És ovípar i habita als fons fangosos pregons, fins a 1 000 m, on s’alimenta de petits peixos i crustacis És comú a la Mediterrània