Resultats de la cerca

El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973, conquerit,…

S’origina al Magrib la secta almoràvit, fundada per ’Abd Allah ibn Yasin

Intervingué en la negociació del tractat de Capdepera 1232 Dos anys més tard 1234 destronà Abū ‘Abd Allāh Muḥammad

El primer a assolir la independència fou Tarwī ibn Tīrī 1012-19 Durant els regnats dels seus successors Ḥabbūs ibn Maksān 1019-38 i Bādīs ibn Ḥabbūs 1038-77 exerciren de visirs els jueus Šěmuel ibn Nagrella i Yosef ibn Nagrella L’oposició popular, alimentada sobretot per les intrigues de l’alfaquí Abū Isḥāq al-Ilbīrī, portà a un avalot 1066 en què moriren 3000 jueus Bādīs lluità, amb èxit, contra Tuhayr d’Almeria, bé que els abbadites de Sevilla minaven una bona part del seu territori En els enfrontaments ocorreguts entre taifes regides per berbers i per àrabs, Badīs…

És autor de la Ta'rih-i Banākitī ‘Història de Banākitī’, 1317, resum i continuació de la compilació de Rašīd al-Dīn Faḍl Allāh

Succeí el seu pare Muǧāhid ibn ‘Abd Allāh en el govern independent d’aquell territori, malgrat l’oposició del seu germà Ḥasān Havent caigut en poder dels cristians en una expedició militar a Sardenya, fou batejat, però després del rescat tornà a l’islamisme i s’hi mantingué fidel Tanmateix, servà amistat envers els cristians Signà un conveni 1058 amb el bisbe de Barcelona i es comprometé a protegir els súbdits cristians de Dénia i de les Balears a canvi del reconeixement de la seva sobirania Mantingué bones relacions diplomàtiques i correspondència amb la comtessa Almodis de Barcelona Prengué…

Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s’establí a Mallorca, on féu escola Deixebles seus foren els illencs al-Manaqūri de Manacor i ‘Abd Allāh ibn Waqqāṣ al-Lamtī

Es casà amb Lampèria, filla d’Odó, duc d’Aquitània i Gascunya Revoltat contra Còrdova vers el 730, fou derrotat i mort per l’exèrcit d’'Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gāfiqī

Funcionari a la cort d’'Abd Allāh, s’hagué d’exiliar amb motiu de l’ocupació almoràvit de Granada ~1091 És autor de nombroses poesies religioses i profanes, d’una forta influència àrab Habità temporalment a Barcelona

El 1202 comandà l’esquadra que des de Ceuta envaí Menorca El 1203 partí de Dénia al capdavant de l’expedició que destronà el darrer representant almoràvit de les Illes, ‘Abd Allāh ibn Ġāniya, i les incorporà a l’imperi almohade