Resultats de la cerca

Prengué part a l’expedició a Sardenya de 1409 Fou l’ambaixador que notificà a Ferran d’Antequera la seva elecció a Casp com a rei de Catalunya-Aragó 1412 Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV 1425

Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid

Ambaixador a Suècia 1811-13, aconseguí d’atreure Bernadotte a la coalició contra Napoleó i signà una aliança secreta amb Murat 1814 Fou l’amant de Maria Lluïsa d’Àustria, emperadriu de França, amb qui es casà després de la mort de Napoleó 1821

Secretari de Jaume I, de qui fou ambaixador a Tunis el 1257 Formà part de la cort de l’infant Pere i després fou conseller i procurador d’Alfons II Aquest li encomanà 1287 que traduís al català una bíblia francesa deixà inacabada la traducció

Cinquè comte d’Ureña, fou fet duc d’Osuna per Felip II de Castella 1562 Ambaixador extraordinari a Roma i a Portugal, afavorí l’accessió de Felip II al tron portuguès Fou virrei de Nàpols 1582-86 i avi de Pedro Girón y de Velasco

Havia estat ambaixador de la república veneciana a la cort de Carles II de Castella, des d’on trameté al seu govern unes Relazioni publicades el 1868, en les quals explica l’extrema misèria de la península Ibèrica i els repetits atacs francesos a Catalunya

Descriví en les seves novelles l’explotació dels indis sud-americans i els problemes agraris connexos Huasipungo 1934, En las calles 1935, Huairapamushcas 1948, El chulla Romero y Flores 1958 i la trilogia Atrapados 1972, entre d’altres Fou ambaixador del Perú a l’URSS

Comte de Durham Diputat whig radical, fou ambaixador a Peterburg 1835-37 i governador general al Canadà 1838 Un any després publicà un informe, on defensà la unió de l’Alt Canadà i el Baix Canadà i la formació a les colònies de governs responsables i representatius

Dirigí l’expedició al Congo 1645, el rei cristià del qual, Garcia Alfons II, l’envià com a ambaixador prop del papa Retornat a Àfrica com a prefecte apostòlic del Benin 1648, es trobà amb dificultats amb els governants nadius i fou repatriat contra la seva voluntat

Fou ambaixador a Londres 1841, gran visir en nombroses ocasions des del 1852 fins a la seva mort i president del consell de Tanzīmāt 1854 Féu importants reformes administratives, financeres i judicials El 1856 signà el tractat de París, que posà fi a la Guerra de Crimea