Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
potassi
Química
Element químic, de nombre atòmic 19, pertanyent al grup Ia, o dels metalls alcalins, de la taula periòdica, descobert el 1807 per H. Davy.
És el setè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, i en constitueix un 2,4% en pes El potassi natural és una mescla de tres isòtops, amb masses 39 93,1%, 40 0,00118% i 41 6,90%, i l’isòtop 40 K és radioactiu amb una vida mitjana de 1,4 x 10 9 anys En són també coneguts sis isòtops artificials radioactius, el més important dels quals és el 4 2 K, amb una vida mitjana de 12,4 hores, que és emprat com a traçador en experiments biològics El potassi és molt difós a la natura, i es troba en forma de mescles de sals silvinita , carnallita , polihalita localitzades en…
toluïdina
Química
Cadascuna de les tres amines aromàtiques isomèriques derivades formalment del toluè per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell per un grup amino.
Són, totes tres, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics, i presenten una elevada toxicitat Hom les obté per reducció dels nitrotoluens corresponents Són emprades en la preparació de colorants l’isòmer orto és la matèria primera per a la fabricació de la sacarina i el para és emprat com a reactiu analític
síntesi de Paal-Knorr
sodi
Química
Element químic, de nombre atòmic 11, pertanyent al grup Ia de la taula periòdica.
És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26 el 2 4 1 1 Na, amb una vida mitjana de 15 hores, té aplicació com a traçador El sodi és molt difós a la…
complexos de transferència de càrrega
Química
Denominació genèrica de diversos compostos moleculars, sovint intensament acolorits, formats per interacció d’hidrocarburs, amines i fenols aromàtics amb quinones, àcids carboxílics, composts nitroaromàtics, àcids sulfònics i halògens.
N'és un exemple característic la quinhidrona En molts casos poden ésser aïllats i hom en pot estudiar les propietats físiques i químiques La formació dels complexos de transferència de càrrega és caracteritzada per l’aparició d’una banda d’absorció ampla i intensa en la regió del visible o de l’ultraviolat D’acord amb aquest fet, RS Mulliken ha explicat la formació d’aquests complexos mitjançant la transferència d’un electró o d’una part de la densitat de càrrega associada amb aquest des d’un dels components del complex cap a l’altre, el qual fet sembla lògic ateses les…
síntesi de Gabriel
Química
Mètode per a obtenir amines primàries en estat pur a partir de la hidròlisi de N-alquilftalimides, obtingudes a partir d’una ftalimida potàssica i d’halurs d’alquil, segons la reacció .
-aminil
Química
Sufix que, quan reemplaça la terminació -amina en el nom de les amines, serveix per a designar els radicals lliures formats a partir d’aquestes per eliminació d’un àtom d’hidrogen.
Exemple dimetilaminil CH 3 2
aldehid
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
(carbonil unit a un hidrogen).
Segons les regles de nomenclatura de la IUPAC, els aldehids alifàtics RCHO es designen afegint al nom de l’hidrocarbur RCH₃ el sufix -al , tot preservant la n etimològica p ex metà →metà- n -al, i els aldehids amb el grup funcional directament fixat a un sistema cíclic, afegint el sufix -carbaldehid al nom d’aquest Exemples 2-metilbutanal CH₃CH₂CHCH₃CHO ciclopentacarbaldehid Això no obstant, si la molècula conté un altre grup prioritari en nomenclatura, els aldehids es designen amb el prefix formil - Exemple àcid p -formilfenilacètic Quan l’àcid RCOOH porta un nom trivial, l’aldehid RCHO pot…
Amine Precursor Uptake and Decarboxylation Cells
Patologia humana
Conjunt de cèl·lules que en el període embrionari migraren des de la capa ectodèrmica a l’endodèrmica conservant certes característiques histoquímiques i bioquímiques amb capacitat per a captar precursors d’amines i secreció de diverses hormones.
La producció d’aquestes hormones en diferents llocs de l’organisme per les cèllules esmentades ha fonamentat una de les principals teories que expliquen les síndromes hormonals ectòpiques
transposició de Lossen
Química
Modalitat de la transposició de Hofmann en la qual la descomposició dels acils derivats (com el benzoïl), amb ajut de bases com a catalitzadors, forma els isocianats, els quals es descomponen segons la reacció
i donen lloc a les amines primàries.