Resultats de la cerca

Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”

Féu estudis importants sobre l’organització, el desenvolupament i la patologia dels vegetals inferiors, especialment dels fongs Introduí el terme simbiosi

Fou canceller 1753-92 sota els regnats de Maria Teresa, Josep II i Leopold II, en l’època més brillant de la casa d’Àustria Intentà, endebades, de recuperar Silèsia, i participà en el primer repartiment de Polònia 1772 En política interior fou un representant típic del despotisme illustrat

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i 1887-91…

Es formà amb GC Wagenseil, JA Stefan i L Koželuh, i de seguida despuntà com a pianista Fou amic de WA Mozart, de qui molt probablement rebé lliçons Durant els anys 1795 i 1796 realitzà dues gires concertístiques per Alemanya, després de les quals fou nomenat mestre de capella a la ciutat de Sant Petersburg per al període 1796-1802 Les primeres obres pianístiques que compongué mostren una clara influència mozartiana, però a mesura que anà evolucionant com a compositor tendí cap al Romanticisme, tal com evidencien les seves darreres obres En la seva època se’l comparà amb Beethoven La seva…

Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Madrid 1878, es doctorà en ciències naturals, i el 1880 formà part d’una comissió científica enviada al Marroc per a estudiar la flora i la fauna d’aquell país Posteriorment, estudià a París un curs d’antropologia al Museu d’Història Natural i, el 1892, obtingué la càtedra d’antropologia a la Universitat de Madrid, la primera d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol El 1895 fou nomenat secretari del Museu de Ciències Naturals, on creà la Secció d’Antropologia, i entre el 1896 i el 1898 impartí cursos sobre antropologia d’Espanya a l’Escuela…

Membre del Club Natació Reus Ploms, guanyà el Campionat de Catalunya de 200 m llisos a l’aire lliure 1974, 1976, 1977, 400 m llisos a l’aire lliure 1974, 1976, 1978, 1979 i 400 m llisos en pista coberta 1974, 1977, 1979 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona Es proclamà cinc cops campió d’Espanya entre el 1952 i el 1955, quatre en iol de dos i una en outrigger de dos Fou una desena de vegades campió de Catalunya Competí en els Jocs Mediterranis 1955 amb la selecció espanyola

Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista…

Estudià peritatge químic i magisteri Es donà a conèixer en l’ Antologia poètica universitària 1950 i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l’Escola Industrial La seva poesia, diàfana, acolorida i popularitzant, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu És autor, entre d’altres, d’ Aquest somni 1956, Galopant per la faula 1959, Suite pirinenca 1972, Poemes de l’estaquirot 1979, Els set principis hermètics del Kibalió 1980,  La vall dels ecos 1985, El rostre 1998i  La llum camina de puntetes per la carena 2002 El conjunt de la seva poesia fou…