Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
repalassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 60 a 130 cm d’alt, de fulles grosses, amplament ovades i cordades a la base, i de capítols ovoides, amb un involucre de bràctees imbricades, rígides i uncinades, reunits en inflorescències racemoses laxes.
Es fa en vorades de camins, en llocs herbosos, al costat de parets, etc, a tot Europa L’arrel és oficinal, amb virtuts depuratives
pota de colom

Pota de colom
Zachi Evenor (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Química
Planta herbàcia perenne, híspida, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles lanceolades, de flors blaves aplegades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fa en llocs sorrencs i pedregosos del sud d’Europa De l’arrel és extret un colorant vermell, usat en perfumeria, enologia, histologia, etc
radícula

Dibuix de la radícula en el blat de moro
Botànica
Primordi radical de l’embrió.
Es troba sota l’hipocòtil i la seva punta és dirigida vers el micròpil De la radícula deriva, un cop germinada la llavor, l’arrel
beggiatoa
Agronomia
Bacteri de la família de les beggiatoàcies que forma associacions simbiòtiques amb arrels de plantes sotmeses a ambients hipòxics o anòxics.
El bacteri obté oxigen de l’arrel, mentre que aquesta es detoxifica de compostos reduïts de sofre Hom l’utilitza sobretot en els conreus d’arròs
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic
peu de colom

Peu de colom
Krzysztof Ziarnek (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, híspida, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, de flors d’un groc pàl·lid, arranjades en cimes terminals, i de fruits en esquizocarps.
Creix en indrets pedregosos calcaris, a una gran part d’Europa De l’arrel és obtingut un colorant vermell, usat per a donar color a productes alimentaris
carbassina
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, dioica, de tija ramificada des de la base i enfiladissa gràcies a circells oposats a les fulles palmatilobades, de flors verdoses, les mascles disposades en cimes corimboses i les femelles en umbel·les més o menys sèssils, i de baies globulars, fètides, de color vermell un cop madures.
Viu en bardisses i a les clarianes del bosc de ribera d’Europa, de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia occidental L’arrel és un purgant dràstic
Rodrigo Paganino
Literatura
Narrador portuguès.
Els seus Contos do tio Joaquim 1861, impregnats d’una malenconia sentenciosa d’arrel popular, són una de les obres més llegides de la literatura portuguesa del s XIX
camí de dades
Electrònica i informàtica
Descripció de la ruta que s’ha de seguir a través d’una estructura de directoris per a arribar a les dades.
El camí absolut és la ruta a partir d’un punt prefixat de l’estructura de directoris directori arrel el camí relatiu descriu la ruta a partir del directori actual
polirrize | polirriza
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb que forma els seus temps a partir d’uns temes que procedeixen d’arrels diverses (com en llatí fero/tuli/latum, o en català vaig/aniré).
Són anomenats també polirrizes els verbs que, formant els temps a partir de temes que procedeixen d’una mateixa arrel, apareixen, però, diferenciats, a causa de les transformacions fonètiques que experimenten
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina