Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
Arxiu de la Seu de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental nodrit de diverses aportacions d’institucions eclesiàstiques manresanes que amb el temps constituïren l’arxiu capitular, segons els treballs arxivístics de l’historiador i erudit local Josep Maria Gasol.
Es tracta d’una documentació provinent bàsicament de l’antiga canònica regular de Santa Maria, la collegiata secular i la comunitat de preveres Altres fons d’importància són la notaria pública l’escrivania del paborde, la cúria del veguer, el deganat de Manresa i el Bages, l’arxiprestat de Manresa i l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de la Seu El seu origen remot data del s XI, quan apareixen les primeres referències històriques l’any 1020 i documentals l’any 1098 Se sap que durant el 1594 es construí un local per a ser utilitzat com a arxiu capitular, i que patí els estralls…
Santa Maria i Sant Jordi de Tragó de Noguera (Os de Balaguer)
Art romànic
L’antic poble de Tragó de Noguera, abandonat i mig negat arran de la construcció de l’embassament de Santa Anna, és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, un cop passat el congost de Canelles Una de les primeres referències documentals indirectes d’aquesta església data de l’any 1091, quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Mala-signada feren donació a l’abadia d’Àger de les esglésies que existien o poguessin existir en el futur en el castell de Tragó i en altres el document ho expressa així “ omnes ecclesiis que sunt et erunt omni tempore in castrum Dracone ” i li…
Sant Jaume de la Manresana (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació De l’antiga construcció romànica resta la part baixa del mur nord i de l’absis semicircular, visible a la fotografia ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és al centre de la població de la Manresana, que forma un sol nucli urbà amb Sant Ramon de Portell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG635206 Des de Cervera s’arriba a la Manresana i a Sant Ramon per la carretera N-141 JAA Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de la Manresana, documentat des del 1066 Per circumstàncies que encara avui dia no es coneixen —potser per una donació dels Cabrera—, Sant…
vereda
Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l’autoritat eclesiàstica d’una rectoria a l’altra en un arxiprestat.
Montcada de l’Horta
El carrer Major de Montcada de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat al sector septentrional, al límit amb el Camp de Túria (tòs Pelat, 92 m alt.), drenat pel barranc de Carraixet.
El relleu és pla, i l’àrea no conreada és mínima, però el secà es manté encara al sector occidental, molt reduït els darrers anys gràcies a l’aigua de pous El regadiu tradicional es localitza al sector meridional, prop del poble, on la séquia reial de Montcada rega 200 ha, i s’ha anat estenent vers l’interior L’horta tradicional és dedicada al conreu de les hortalisses, mentre que els nous regadius han estat destinats exclusivament als tarongers Hi ha ramaderia estabulada bovina i porcina La indústria s’ha desenvolupat els darrers anys confecció, pirotècnia, metallúrgia, química, construcció…
Sant Salvador de Marcovau (Foradada)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquest temple, ampliat amb dues capelles laterals de construcció tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Marcovau és a la part alta del poble, situat sobre un turó que domina la carretera d’Artesa de Segre a Ponts Mapa 33-13328 Situació 31TCG370373 S’arriba a Marcovau per una pista que surt al costat de la fita del km 45 de l’esmentada carretera JAA Història Malgrat que no sabem amb certesa quan fou conquerit als àrabs, deduïm que no ho fou abans del 1054, car en aquell any, segons l’acta de dotació de Sant Miquel de Montmagastre, era recent la conquesta de…
bisbat de Barbastre

Bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…
Santa Maria d’Artesa de Segre
Art romànic
L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037 Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és…
Sant Martí de Llémena
Art romànic
Situació Església de Sant Martí de Llémena, refeta l’any 1761 aprofitant bona part dels murs romànics i del campanar, sobrealçat amb un pis tardà M Catalán L’església parroquial de Sant Martí de Llémena centra el petit nucli d’aquest poble, a uns 20 km de Girona, per la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG709541 JAA Història Aquesta església parroquial és documentada el 1031 i el 1065 Les referències que se’n fan al segle XII corresponen a la definició que Berenguer Dalmau féu l’any 1120 al bisbe de Girona, Berenguer, de la seva capellania…
Sant Martí de Montcortès (Gerri de la Sal)
Art romànic
La vinculació del territori del pla de Corts al monestir de Gerri, que es documenta des de l’any 834, és plenament confirmada l’any 1076, en què el comte Artau I donà al monestir de Gerri el castell de Montcortès i les parròquies del pla de Corts, que malauradament no apareixen relacionades en el document Tedball de Vallferrera, pel seu testament datat l’any 1120, deixava una gran part del seu patrimoni a Santa Maria de la Seu d’Urgell, menys els castells de Montcortès i Peramea El 1128 s’ampliaren les possessions de Gerri a Monte Cortetano , amb la donació d’un mas que deixà en el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina