Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Vinebre, d’una extensió de 26,44 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i s’estén per una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, al qual només arriba a tocar a l’extrem de migdia Vinebre limita pel SW i per ponent amb Ascó, per tramuntana amb Flix i la Palma d’Ebre, a llevant amb la Torre de l’Espanyol i al SE amb Garcia Al NE confronta amb Cabassers, de la comarca del Priorat El sector de ponent de la població comprès entre la vila i l’Ebre, s’anomena les Illes o la plana de Vinebre, però correspon en gran part al municipi d’Ascó és un…

Vora el riu Sec, a l’encreuament de la carretera general de Tarragona a Alcanyís amb les que es dirigeixen a Flix pel coll de les Camposines , damunt la serralada que separa la vall de les Camposines del terme d’Ascó i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica El terme pertanyia als hospitalers Durant la guerra civil de 1936-39, fou installat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l'Ebre des de l’agost fins a l’octubre del 1938

Nasqué al 1977 com a espai de confluència d’organitzacions ecologistes locals sorgides arran de la construcció de la central nuclear d’Ascó 1974, amb la formació de la Coordinadora Antinuclear Estatal com a element catalitzador Entre els seus impulsors hi hagué els filòsofs Manuel Sacristán i Francisco Fernández Buey i el científic Eduard Rodríguez Farré Tingué la seva màxima activitat en el bienni 1979-1980, en què assolí fites com les dues multitudinàries manifestacions a Barcelona març i maig del 1979 i la marxa contra la nuclearització de Catalunya estiu del 1980 Es dissolgué…

Cursà estudis eclesiàstics al bisbat de Tortosa, i fou ordenat l’any 1904 Exercí el ministeri sacerdotal com a coadjutor a les localitats de Torre de l’Espanyol, Ascó i Albocàsser, i com a ecònom a Vilafranca del Cid Des de l’any 1949 fins a la seva mort fou arxipreste a Sant Mateu Compaginà les tasques religioses amb la seva afició per la història local i comarcal És autor, entre d’altres, dels llibres Historia del Santuario de Nuestra Señora del Losar, venerada en el término de Villafranca del Cid, comarca de Morella, reino de Valencia 1956 i de nombrosos articles publicats en…

Enginyer forestal de professió, ha publicat l’obra poètica Pou de tardor 1991, premi Amadeu Oller, Sóc boig premi Gabriel Ferrater, 1992, dins Plou i fa sol , 1993, Nits d’encens 1992, premi Vila de Martorell, Cor de metall 1995, Invisibles 1996, Les hores salvades 2001, premi López-Picó 2000, A la llum de les ombres 2001, premi Grandalla, Andorra 2000, Sauló 2006, premi Maria-Mercè Marçal, 120 Dracmes 2006, premi Miquel Àngel Riera 2005, Crònica des de la banyera 2007, premi Mallorca de poesia 2006, A la llum de les ombres 2007, Estevanac 2008, premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó…