Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
Milla Internacional Ciutat de Cornellà
Atletisme
Competició d’atletisme que es disputà a Cornellà de Llobregat entre el 1994 i el 2011.
Organitzada anualment pel club Cornellà Atlètic, en cada edició es disputaven fins a una vintena de curses per a totes les categories, federades, escolars i populars L’any 1998 la prova aconseguí la categoria d’internacional La cursa del 2011 també fou el Campionat de Catalunya de la milla en ruta Entre els atletes que han guanyat la competició destaquen l’atleta local Reyes Estévez, vencedor en quatre ocasions, Fermín Cacho, Arturo Casado, Manuel Olmedo i l’ucraïnès Ivan Hesko Entre les noies, han guanyat Montse Fontarnau, en tres ocasions, Jacqueline Martín, Carla Sacramento,…
Lluïsa Oliveras Andreu

Lluïsa Oliveras Andreu
MUSEU COLET
Atletisme
Atleta.
Fou la primera campiona d’Espanya de mig fons 1931 en guanyar la prova de 600 m amb una marca de 214,2 min, rècord de Catalunya També establí la plusmarca catalana de 500 m 138,2 min Casada amb Miquel Consegal Boix, campió d’Espanya de salt de perxa, triple salt, 110 m tanques i decatló, els seus fills, Maria Lluïsa, Miquel i Xavier, també foren grans atletes Els dos primers foren campions d’Espanya de diverses proves i el petit, campió juvenil de salt de perxa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997
atletisme

Competició de salts d'alçada al camp del Barcelona Football Club (entre el 1925 i el 1935)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Atletisme
Conjunt d’exercicis corporals bàsics que, fonamentalment, s’estructuren en activitats de salt, curses i llançament.
Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…
El COI designa Torí com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2006
El Comitè Olímpic Internacional designa la ciutat italiana de Torí com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2006 Per primera vegada, el COI ha utilitzat un nou sistema en l’elecció per a evitar els casos de corrupció detectats els darrers mesos en la nominació de les seus olímpiques, un afer que va comportar l’expulsió de sis membres del COI i la dimissió de quatre més En el nou sistema, la votació final ha recaigut en un collegi de 15 persones membres del comitè i de federacions olímpiques i atletes, designats a darrera hora per a evitar el contacte directe d’aquests amb les…
Centre d’Esports Aire Lliure
Esport general
Entitat esportiva de Badalona.
Fundada el 1928, nasqué amb l’objectiu de difondre l’esport i el naturisme en el seu vessant més popular Centrat en l’atletisme i l’excursionisme, també tingué secció d’escacs Organitzà la Volta Atlètica Poble-sec, la Volta a Barcelona de Marxa i el Campionat de Catalunya de marató 1934 També fou membre del Comitè Català Pro Esports Populars l’any 1936 Participà en els Campionats de Catalunya de Cros Jean Bouin i en altres proves atlètiques dels anys trenta Antoni Pedra en fou un dels atletes més destacats Disposava d’una biblioteca i des del 1932 publicà bimestralment un…
Laboratori de Control de Dopatge de Barcelona
Esport general
Laboratori antidopatge de Barcelona.
Fou creat el 1985 per fer proves de control antidopatge en competicions nacionals i internacionals en atletes i animals Pertany al Programa d’Investigació en Neuropsicofarmacologia de l’Institut d’Investigacions de l’hospital del Mar de Barcelona i està acreditat per l’Agència Mundial Antidopatge i pel Comitè Olímpic Internacional Ha fet proves d’antidopatge en esdeveniments com els Jocs Olímpics i els Paralímpics de Barcelona 1992, els Jocs Panamericans 1991, 1995, els Jocs Asiàtics 1998 o el Campionat Mundial de Natació de Barcelona 2003 Un dels directors ha estat Jordi Segura…
Joaquima Andreu Espinosa

Joaquima Andreu Espinosa (1934)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons.
Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987
Comença el Campionat del Món d’atletisme
Entre els dies 4 i 13 d’agost se celebra a Londres el 16è Campionat del Món d’atletisme La seu de les competicions és el London Stadium de Stratford, el mateix dels Jocs Olímpics de Londres Els atletes dels Estats Units són els que s’emporten el major nombre de medalles 30, de les quals 10 són d’or Segueixen Kenya 11, 5 d’or, Sud-àfrica 6, 3 d’or, la Xina 7, 2 d’or i França 5, 3 d’or Aquests campionats són els de la retirada de l’alta competició del llegendari velocista jamaicà Usain Bolt, malgrat que en aquesta ocasió només obté una medalla de bronze en els 100 m llisos
Clausura del Campionat del Món d’atletisme a Sevilla
L’estadi de la Cartuja de Sevilla acull la darrera jornada de la VIIa edició del Campionat del Món d’atletisme Els atletes nord-americans són els que aconsegueixen més medalles 11 d’or, 3 de plata i 3 de bronze i a més han aportat les principals estrelles dels campionats, els velocistes Maurice Greene 3 medalles d’or i Michael Johnson dues medalles d’or i rècord del món dels 400 m, l’únic dels campionats La principal decepció és Marion Jones, que només conquereix una de les quatre medalles d’or a què aspirava, per culpa d’una lesió Espanya obté quatre medalles, entre les quals la…
Cimera sobre el dopatge a Lausana
Acaba a Lausana la Conferència Mundial del Dopatge convocada pel Comitè Olímpic Internacional, que durant tres dies ha reunit 600 personalitats entre membres del COI i representants de governs i federacions esportives El president del COI, Joan Antoni Samaranch, aconsegueix que s’aprovi per aclamació la Declaració de Lausana, un document que preveu la creació de l’Agència Antidopatge, en què collaboraran organismes esportius i estats d’arreu del món La Declaració preveu una sanció mínima de dos anys per als atletes dopats, si bé els representants estatals, i especialment els de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina