Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
Ferdinand Lukas Schubert
Música
Compositor i pedagog austríac, germà de Franz Schubert.
Rebé les primeres classes del seu pare, mestre d’escola i aficionat a la música, i més tard estudià amb M Holzer, que també era professor de Franz El 1810 fou nomenat mestre adjunt de l’Orfenat d’Alsergrund a Viena, institució en la qual aconseguí la plaça de titular a partir del 1816 El 1851 esdevingué director de la Normalhauptschule En les composicions atribuïdes a Ferdinand Schubert es fa molt difícil determinar quina part és obra seva i quina part pertany al seu germà, i fins on arriba la collaboració de Franz, el qual fins i tot li cedí algunes obres seves per tal que…
Juan Fernández de Madrid
Música
Compositor castellà.
Sembla que fou cantor a la capella reial de Ferran II de Catalunya-Aragó cap al 1479 És un dels compositors representat al Cancionero Musical de Palacio La major part de les seves obres en aquest recull segueixen l’esquema de la cançó, això prova el fet que segurament fou un dels compositors de la generació més antiga de tots els citats Les seves composicions s’inclinen per la forma del villancico També li són atribuïdes obres litúrgiques, algunes presents en manuscrits conservats fora de la Península Ibèrica, com el Chigi Codex de la Biblioteca Vaticana, on figura un Asperges…
Enrique
Música
Compositor hispànic.
Estigué actiu durant la segona meitat del segle XV com a cantor de la capella de Carles d’Aragó, príncep de Viana Fou l’encarregat d’escriure dos llibres de polifonia que consten en l’inventari dels béns del príncep quan aquest morí el 1461 Després de la mort del primogènit d’Aragó, ingressà a la capella del seu pare, Joan II També obtingué un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona Finalment ingressà a la capella del fill de Joan II, Ferran el Catòlic El Cancionero Musical de Palacio conserva tres cançons atribuïdes a un compositor amb aquest nom Pues con sobre…
L’Orcagna
Arquitectura
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut Andrea di Cione, pintor, escultor i arquitecte italià, documentat a Florència entre el 1343 i el 1368.
Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres atribuïdes…
Pietro Cavallini
Pietro Cavallini Jesucrist , detall dels frescs de Santa Cecilia in Trastevere, Roma
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
És conegut sobretot a través de Ghiberti i de Vasari La seva activitat se centrà a Roma, on treballà a San Paolo fuori le Mura 1270-79, realitzà els mosaics de l’absis de Santa Maria in Trastevere 1291 i els frescs del Judici Universal a Santa Cecilia in Trastevere descoberts el 1899 El 1308 era a Nàpols treballant per a Carles II d’Anjou a Santa Maria Donnaregina Obres atribuïdes a ell són els frescs de la tomba del cardenal Matteo d’Acquasparta 1302 Santa Maria d’Aracoeli, Roma i els de la catedral de Nàpols En la seva obra té una importància fonamental el color malgrat la…
Bernat de Mogoda
Història
Cavaller; vassall del bisbe de Barcelona.
Formà part de l’exèrcit català que el 1229 conquerí Mallorca, on rebé en el repartiment un lot de terres del terme de Sineu El 1234 el bisbe de Barcelona li feu donació de la vall d’Estellencs Abans del 1251 ja havia retornat al continent Des del segle XVI, li han estat atribuïdes, falsament, unes Profecies sobre els esdeveniments més importants de Mallorca fins al final del segle XVI La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont, és del principi del segle XVII Molt probablement escrites entre el 1523 i el 1576, constitueixen una continuació tardana d’una…
Mesomedes
Música
Poeta i intèrpret grec de cítara.
Era un esclau manumès de l’emperador Adrià, que el protegí i el posà al seu servei com a músic i poeta líric Després de la mort d’Adrià, passà al servei d’Antoní Pius De les obres que li són atribuïdes, destaquen un panegíric a Antínous -un fidel esclau d’Adrià-, un himne al sol, un altre a Callíope -musa de la poesia èpica- i un tercer a Nèmesi, a més de dos epigrames Tots aquests poemes tenen un gran interès perquè són acompanyats de la notació del cant amb què han de ser interpretats Aquest cant es caracteritza per l’ús del sistema diatònic, el mode lidi i la imitació de l’accentuació oral…
Josep Marià Ortís
Literatura catalana
Història
Historiador, erudit i escriptor.
Notari, fou autor d’obres sobre història i genealogia, com Disertación histórica de la festividad y procesión del Corpus de Valencia 1780 —que conté citacions en vers català—, Descubrimiento de las leyes palatinas , que reprodueix documents antics valencians, Compendio de la vida de don Francisco Fernández Pérez de Aranda 1777, Noticias de ciertas monedas de plata de los antiguos Reyes de Aragón 1778 i una cobla del final del segle XV de Pere Vilaspinosa titulada Salve regina Facilità dades biobibliogràfiques i textos de poetes valencians del segle XV i del segle XVI a F Cerdà per a les…
,
Miquel Alcanyís
Pintura
Pintor, conegut abans per mestre de Gil i Pujades o mestre d’Alcúdia.
Collaborà amb Francesc Serra II i, possiblement, amb Andreu Marçal de Sax, influït pel qual seguí l’estil anomenat internacional Pintà els murals, actualment perduts, de la capella major de la seu de València 1432 És autor, entre d’altres obres, d’un retaule de la Santa Creu Museu de Belles Arts de València, de les taules laterals d’un de Sant Miquel 1421, Musée de Lyon L’any 1422 potser era a Florència, on ha estat identificat amb el mestre del Bambino Vispo S'establí a Mallorca 1434, on recentment han estat identificades com a seves les taules de la rectoria d’Alcúdia 1442, el retaule de la…
morabit
Islamisme
Tomba d’un santó musulmà que per les benediccions que li són atribuïdes és objecte d’una veneració popular.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina