Resultats de la cerca

Dedicat a l’escultura des del 1910, residí a Londres —acompanyat de la polonesa Sophie Brzeska, el cognom de la qual afegí al seu— del 1911 fins que es traslladà al front, on morí Intelligent, hàbil i entusiasta, participà en el vorticisme amb una obra inquieta de valor desigual, influïda per Rodin i Brâncuşi Ballarí de pedra roja 1914, Tate Gallery, Londres, Ocell dret Museum of Modern Art, Nova York, Ezra Pound 1914 És ben representat als museus d’Orleans i de South Kensington

Debutà a Brusselles 1834 actuà a París amb CGrisi i hi debutà com a coreògraf Visità els EUA 1839-41 i estudià amb AVestris Actuà a Madrid —d’on hagué d’anar-se'n a causa d’un duel— i el 1847 a Peterburg l’èxit assolit l’induí a establir-s’hi fou mestre de ball de l’Escola Imperial de Dansa des del 1859 i esdevingué el coreògraf més cèlebre del seu temps les seves creacions de ballets de Čajkovskij El llac dels cignes, El trencanous, La bella dorment encara són emprades La seva filla Marie Petipa Peterburg 1857 — París 1930 i el seu germà Lucien Petipa Marsella 1815 — Versalles 1898 també…

Debutà a França el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles Entre el 1959 i el 1974 actuà amb les companyies de més prestigi del món El 1974 s’installà a Barcelona, on fundà la Companyia de Dansa de Barcelona i impulsà iniciatives com les Temporades Populars de Ballet, la revista Dansa-79 o el Festival de Peralada

Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778

Estudià fins a cinquè curs d’Arquitectura a l’ETSAB, però es graduà en Dansa Contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona El 1987 fundà la companyia de dansa Nats Nus , de la qual és director i coreògraf i amb la qual ha creat nombrosos espectacles representats en festivals de dansa i teatre de més de vint països dels cinc continents També ha coreografiat per a altres companyies de dansa europees i en obres teatrals i musicals de Barcelona És coreògraf associat del Dance House Millenium Center Cardiff, soci fundador del Centre de Creació La Caldera i ha estat president de…

El 1989 ingressà a la companyia Lanònima Imperial El 1990 s’establí a Londres per ampliar la seva formació, i el 1992 entrà a formar part de la Rambert Dance Company, de la qual fou membre fins el 2004 Per a aquesta companyia creà també diverses coreografies Three Gone, For Left Standing 1998, 21 2002, E2 7SD2004 2004, que guanyà el premi The Place, Irony of Fate 2005 i Curious Conscience 2005, guardonada amb el Choo San Goh Award El 2006 guanyà el premi internacional Guglielmo Ebreo de coreografia independent per Soledad Aquest mateix any fundà la Bonachela Dance Company , amb la qual creà…

Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña 1847, amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó

Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica , i Juan Sánchez, el Estampío Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc Creà les coreografies…

Sobresortí al final del s XVIII, gràcies sobretot al ballarí sevillà Sebastián Cerezo Ha estat molt popularitzat a Mallorca on, anomenat sempre en plural boleros , és encara ballat per diversos grups folklòrics El cant hi és executat a cor Existeixen variants de la versió anomenada boleros vells , que sembla la més antiga com el parado de Valldemossa Segons l’ambient i l’època han variat el moviment, més o menys moderat, el caire brillant i lleuger dels salts, el dibuix rítmic sempre ternari i el conjunt d’instruments originàriament les castanyoles i la guitarra

Estudià a Connecticut i, de jove, fou lector de guions, oficinista del New Yorker i ballarí en un vaixell fluvial Assolí un èxit ressonant amb la seva primera novella Other Voices, Other Rooms 1948, on presentà un món adolescent situat entre la realitat i la fantasia Cal esmentar-ne també The Grass Harp 1951 i Breakfast at Tiffany's 1958, sobre l’existència de personatges marginals que per tal d’escapar d’una realitat hostil es construeixen mons imaginaris Amb In Cool Blood 1966, relat d’un assassinat múltiple, inicià la modalitat narrativa anomenada non-fiction , basada en la…