Resultats de la cerca

Estudià a París amb AReicha Escriví un gran nombre d’òperes, entre les quals es destacaren Alessandro Stradella 1844 i, sobretot, Martha 1847 estrenada a Barcelona el 1860, que ha romàs al repertori internacional pel seu melodisme romàntic i italianitzant També escriví ballets, com ara Der Tanzkönig ‘El rei del ball’, 1861 Del 1855 al 1863 dirigí el teatre de la cort de Schwerin

Fou també pintor, escriptor i diplomàtic En bona part autodidacte, rebé, però, lliçons d’Alfredo Casella i d’Igor Stravinskij La seva obra musical presenta una barreja de sensibilitat poètica i d’ironia Compongué una òpera còmica, Le carrosse du Saint Sacrement 1923, cinc ballets, entre els quals The Triumph of Neptune 1926, música simfònica, com Fantasía española 1919, música per a piano i melodies

Entrà al servei de Lluís XIV de França, a Versalles 1683, i Lluís XV el creà cavaller de Saint-Michel 1722 Fou autor de grans motets de vasta concepció polifònica Te Deum , 1684 De profundis , 1689 Exaltabo te, Domine , 1704, de ballets i d’un gran nombre de peces de concert per a la cort, agrupades amb el títol de Symphonies pour les soupers du roi

Estudià a Mèxic i als EUA Sotsdirector de l’Orquesta Sinfónica de México 1929-35, el 1937 visità la zona republicana de l’Estat espanyol com a director Autor d' Homenaje a García Lorca 1935, Siete canciones de García Lorca 1938 i dels poemes simfònics Esquinas 1930, Ventanas 1931, Sensemayá 1937, estrenat a Barcelona el 1966 i ballets com El renacuajo paseador 1935 i La coronela 1939

Es consagrà a la dansa en veure ballar Anna Pavlova a Lima Estudià a Anglaterra amb Massine i Maria Rambert Debutà a la companyia d’Ida Rubinstein el 1927 Fou primer coreògraf 1935-70 i director 1963-70 del Royal Ballet És autor, entre d’altres, dels ballets La Fille mal gardée , Romeo and Juliet i A Month in the Country Fou nomenat sir el 1962

Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger

Estudià orgue a Givet i anà a París, on conegué Gluck i, influït per ell, es dedicà a l’òpera Assolí èxits amb Euphrosine 1790, Stratonice 1792, Timoléon 1794, Adrien 1799, Ariodant 1799, etc, dins el gust neoclàssic, sovint amb text de François Hoffman També escriví himnes revolucionaris uns quants amb text de MJChénier, ballets, com La dansomanie 1800, simfonies i la seva obra mestra, l’òpera Joseph 1807

Estudià a Mèxic amb Carlos Chávez i Rodolfo Halffter i a Tanglewood amb Erich Leinsdorf La seva carrera es desenvolupà primer a Mèxic, com a director musical dels Ballets Mexicanos i de l’Orquesta Filarmónica de la UNAM 1966-72 El 1977 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Dallas, amb la qual assolí una gran projecció internacional i realitzà nombrosos enregistraments, amb especial atenció als compositors americans i espanyols

Vida De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué ChW Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre una trentena,…

Presumptament derivà d’una dansa popular provençal, tot prenent el seu nom de l’instrument membranòfon homònim tamborí amb el qual s’acompanyava juntament amb el galoubet flabiol La dansa estilitzada es caracteritza per una textura que emula la de la parella instrumental esmentada, amb un baix ostinato d’una sola nota usualment la tònica i una animada melodia a la part superior En foren famosos els exemples en òperes i ballets de JPh Rameau