Resultats de la cerca

Estudià a París amb Massenet, Saint-Saëns i CFranck Autor de música de cambra i simfònica, de la cantata Patria 1900 i d’òperes, com Les girondins estrenada a Lió el 1905 i La catalane , basada en Terra baixa , d’Àngel Guimerà llibret francès de PFerrier i LTiercelin, estrenada a París el 1907, sense èxit Considerant-se perjudicat per l’èxit de Tiefland , d’Ed’Albert, basada en la mateixa obra de Guimerà, Le Borne els demandà, i guanyà el plet

Amb un palmarès de més de 500 victòries, és considerat, junt amb Coppi i Anquetil, com un dels tres grans del ciclisme mundial Començà el 1961 i arribà a professional, el 1965, amb 98 victòries Guanyà cinc vegades el Tour de França 1969, 1970, 1971, 1972 i 1974, cinc el Giro d’Itàlia 1968, 1970, 1972, 1973 i 1974, una la Vuelta Ciclista a Espanya 1973, set la Milà-Sanremo 1966, 1967, 1969, 1971, 1972, 1975 i 1976 i quatre vegades el campionat del món com a amateur el 1964 i com a professional el 1967, 1971 i 1974 Superà el rècord mundial de l’hora el 1972 a Mèxic amb 49,431 km Es retirà el…

Sacerdot 1874 i professor a Lovaina 1882, fundà l’Institut Superior de Filosofia 1889 i la Revue Néoscolastique 1894 Entusiasta del neotomisme Cours de Philosophie , 1892-94, combaté el cientisme i el Modernisme Arquebisbe de Malines 1906 i cardenal 1907, durant la Primera Guerra Mundial lluità contra l’ocupació alemanya i, amb lord Halifax, organitzà les converses de Malines 1921-25 per a la unió de les esglésies Publicà unes influents Oeuvres pastorales en 7 volums 1911-29

Perfeccionà l’invent de Franklin per evitar l’efecte dels llamps El seu parallamps amb puntes i conductors múltiples fou adoptat a Europa a la segona meitat del s XIX

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i, després d’haver guanyat un concurs de cant a Viena 1936, prosseguí els estudis d’aquesta disciplina a Praga amb F Carpi Després d’un seguit de concerts a diverses ciutats italianes, el 1941 debutà a l’Òpera de Gènova com a Fiordiligi Così fan tutte i de seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, fins a arribar a Viena, on cantà sota les ordres de J Krips Don Giovanni , que enregistrà en disc El 1947 participà en les funcions de Peter Grimes , de B Britten, a Roma i l’any següent estrenà el paper de Jocasta de l' Oedipus Rex d’…

Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la formació rebuda,…

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Poitiers, el 1885 inicià la seva carrera compositiva amb l' Andante et variations El 1888 es traslladà a París, on estudià amb C Franck i, mort aquest, amb V d’Indy Aquest l’animà a presentar-se al Premi de Roma, cosa que Lekeu feu el 1891 tot obtenint el segon premi amb la cantata Andromède A partir de llavors portà una gran activitat compositiva, molt especialment en els camps de la música de cambra i de la música simfònica En la Sonata per a violí i piano 1892, probablement la seva obra més coneguda, és palesa la influència de Franck pel que…

Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es produïren en…

Fou educat en una família molt afeccionada a la música i a cinc anys ja tocava en públic Estudià violí i piano al Conservatori de Charleroi i, posteriorment, perfeccionà els seus estudis al Conservatori de Brusselles, amb Alfred Dubois, i al de París, on fou deixeble de George Enescu Els anys 1939 i 1940 fou distingit amb diversos premis Debutà interpretant el concert de Mendelssohn amb la Filharmònica de Brusselles sota la direcció de Charles Munch pocs dies abans de la invasió nazi de Bèlgica La seva carrera internacional no començà fins al final de la Segona Guerra Mundial L’any 1945…

Estudià als conservatoris de Bruges, Brusselles i la Haia, centre aquest darrer on fou deixeble de Frans Brüggen Formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles, dedicat a la música contemporània, però, com els seus germans Wieland i Sigiswald, acabà decantant-se cap a la música antiga Estudià la flauta barroca de manera autodidàctica a partir dels tractats d’interpretació musical del segle XVIII Ha estat membre d’Ensemble Parnassus, del Collegium Aureum i de La Petite Bande És professor de flauta barroca dels conservatoris de Brusselles i de la Haia Des del 1986 també es dedica a la…