Resultats de la cerca

És la figura més important de l’escola poètica sevillana contemporània de Góngora, però no fidel seguidora del seu estil Fou bibliotecari de Felip IV, cronista de Castella i amic i protegit del comte duc d’Olivares Es caracteritza per la seva elegància de llenguatge i exquisida sensibilitat Són particularment remarcables els poemes on canta els temes barrocs de la melangia i el desengany, com les silves A la rosa, Al clavel , etc, i els seus excellents sonets morals

Herboritzà pels Pirineus a partir del 1848, i fou nomenat collector del Real Jardín Botánico de Madrid 1851, del qual posteriorment fou bibliotecari Participà com a botànic en la comissió científica del Pacífic que explorà les costes occidentals de l’Amèrica del Sud i la travessà des del Perú fins a la desembocadura de l’Amazones 1862-65 Morí poques setmanes després d’haver tornat a Madrid Deixà unes Cartas de la expedición científica al Pacífico 1866

Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari, es formà a l’École Biblique de Jerusalem 1930-48 Traduí i comentà els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat 1935-66, així com de l’edició manual de la mateixa Bíblia 1966-67 Preparà l’edició del Llibre de Job 1968 i deixà una traducció i comentari dels Salms , remarcable per la fidelitat al text hebreu Publicà algunes monografies històriques i exegètiques

S’ordenà el 1898 i a la dècada del 1910 s’installà a l’Argentina De nou a Mallorca, durant els anys trenta regentà l’escola parroquial de Sant Joan Cronista de la vila, ordenà l’arxiu municipal 1940 i fou bibliotecari de l’ajuntament 1941 Collaborà en la revista Documenta 1941-47 i és autor de Breve historia del Santuario de Nuestra Señora de Consolación en San Juan 1950, que inclou referències a la història de la vila de Sant Joan

Membre del Centre Excursionista Barcelonès, el 1931 ingressà al Club Muntanyenc Barcelonès en fusionar-se les dues entitats Fou durant molts anys el bibliotecari del centre i escrigué diversos articles al seu butlletí Organitzà diversos cicles d’excursions, cursets d’iniciació i activitats socials És autor de nombroses publicacions, especialment mapes, en collaboració amb Noel Llopis i Salvador Llobet Dissenyà nombrosos mapes de la geografia catalana com de la serra de Collserola, el Solsonès, la Garrotxa, la serra de Cadí o el Montseny

De família benestant, fou directora d’estudis elementals de l' Escola Moderna , i sembla que la frustració de les seves relacions sentimentals amb Mateu Morral, que hi treballava de bibliotecari, mogué aquest a cometre l’atemptat contra els reis, pel maig del 1906 Unida a Francesc Ferrer i Guàrdia des del 1905, l’acompanyà en el seu exili per Europa 1907-09, i, empresonat Ferrer després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Terol fins a l’afusellament d’aquell

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí 1911-12 i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita 1909, Les sals de potassi de Súria 1914 i Els minerals de Catalunya 1919-20, entre d’altres

Durant molts anys fou bibliotecari al convent dels caputxins de Palma, a Mallorca, del qual era guardià el 1835 Deixà un bon nombre d’escrits inèdits, entre els quals cal destacar els tretze volums de Misceláneas históricas relativas a cosas de Mallorca, escrits entre el 1808 i el 1839, i les Memorias para una biblioteca de escritores baleares , precedent de l’obra de Joaquim Maria Bover Fou amic i collaborador de Jaume Villanueva, de Jovellanos, dels menorquins Joan i Antoni Ramis i de Bover mateix

Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma Deixà la Companyia, i durant la guerra civil de 1936-39 fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda Publicà, només amb inicials, Montserrat 1938, rèplica, amb bons fonaments bíblics i patrístics, a la carta collectiva de l’episcopat espanyol A l’exili exercí un apostolat popular i publicà Als catalans 1944, antecedent breu de Lletres catalanes 1946, vast programa de reorganització de Catalunya i de l’Església catalana