Resultats de la cerca
Es mostren 1262 resultats
malvasia capblanca

Malvasia capblanca mascle
Ferran Pestaña (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, l’únic que manté la cua enlairada.
El bec del mascle és blau cel brillant, el cap és blanc i el cos bru És una espècie asiàtica que nia, però, a tot el litoral i illes mediterranis Poc freqüent És l’únic ànec que no s’ha aconseguit de fer viure en captivitat Malvasia capblanca femella © Simon J Tonge
arbequina
Olives arbequines
© Fototeca.cat
Agronomia
Olivera d’una varietat petita, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent.
Les oliveres arbequines són arbres vigorosos, de producció abundant, adequats per a ésser conreats en climes relativament freds Fan olives de mida molt petita, de forma oval i simètrica, pell molt fina, d’un negre brillant una vegada madura, el rendiment en oli de les quals és del 17,2 al 19,5%
Veronica Franco
Literatura italiana
Poetessa italiana.
Injustament acusada pel tribunal de la inquisició, en restà trasbalsada abandonà la seva vida brillant i es consagrà a les obres de caritat Escriví Terze rime 1575, de línia petrarquista No tenen tant d’interès les epístoles Lettere familiari a diversi ~1580, algunes de les quals dedicades al cardenal Luigi d’Este
Allan Ramsay
Pintura
Pintor escocès.
El 1739 inicià una brillant carrera a Londres, on el 1761 fou nomenat pintor del rei Jordi III Excellí principalment com a retratista Jordi III National Portrait Gallery, Londres, La reina Carlota Musée du Louvre, París, Sir John Tyrell National Gallery, Dublín i Jean-Jacques Rousseau amb vestit armeni National Gallery, Edimburg
Carl August Nikolaus Rosa
Economia
Música
Violinista i empresari.
Concertista brillant, actuà per Europa i els EUA Casat 1867 amb la soprano Euphrosyne Parepa, organitzà una companyia d’òpera als EUA 1871 passà a Anglaterra i es feu cèlebre pel seu repertori selecte Mort ell, la companyia continuà a Londres fins el 1960 molts dels seus elements passaren al Sadler’s Wells
tenebrescència
Electrònica i informàtica
Física
Fenomen que té lloc en algunes substàncies, denominades escatòfors, consistent en un obscuriment en ésser sotmeses a determinades radiacions, com ara raigs X o raigs catòdics.
És un fenomen invers de la luminescència i té aplicació en certs tipus de tubs de raigs catòdics en què la pantalla, proveïda d’un revestiment tenebrescent, és illuminada mitjançant una radiació ultraviolada que produeix luminescència els raigs catòdics incidents apaguen els punts on incideixen i apareix així una imatge fosca sobre un fons brillant
viuda
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells passeriformes, de la família dels ploceids, caracteritzats pels costums parasitaris en la nidificació, ja que les femelles ponen els ous als nius d’altres ocells passeriformes de la família dels estríldids.
Els mascles a l’època del zel es guarneixen amb un brillant plomatge nupcial Inclou unes poques espècies de l’Àfrica tropical, entre les quals destaquen la viuda del paradís Vparadisea , d’uns 38 cm de llargada, els mascles de la qual tenen el cap negre, la viuda règia Vregia i la viuda dominicana Vmacroura
Jacques Thibaud
Música
Violinista occità.
Deixeble de Marsick al conservatori de París, obtingué el primer premi el 1896 Féu una brillant carrera internacional El 1905 formà un trio excepcional amb Pau Casals i ACortot El 1943 fundà amb MLong un concurs biennal d’execució musical piano i violí, que porta el seu nom Morí en un accident d’avió
Hangan
Pintura
Pintor xinès.
Actiu entre el 740 i el 760, a l’època Tang, fou deixeble de Gen Lipen Decorà temples budistes i taoistes i féu pintures de cavalls, vigoroses i expressives Molt imitat, les obres conservades poden ésser dels seus seguidors, com passa amb Llum brillant de la nit coll Sir Percival i Lady David, Londres
Vida Deportiva
Setmanari
Setmanari esportiu en castellà, que es publicà a Barcelona (1945-65) dirigit per Vicente Lorén.
L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de Destino El nou director era Carles Pardo Hi collaboraven Josep Mir, Manuel del Arco, Manuel Amat, Carles Martí i Farreras, Andreu Avellí Artís, Lluís Meléndez, Valentí Castanys, Antoni Francesc Fontanals, etc Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina