Resultats de la cerca
Es mostren 1237 resultats
creació
Cosmogonia
En una perspectiva cientificopositiva, producció natural d’un ésser a partir d’elements preexistents originalment combinats.
Les teories evolucionistes es mouen en aquesta direcció, dins la qual astrònoms contemporanis han arribat també a concebre una constant creació de matèria en l’espai buit per tal d’explicar l’expansió de l’Univers teoria de l’estat estacionari
pol magnètic
Física
Cadascun dels punts situats cap a les extremitats d’un imant, tals que hom pot suposar que el camp magnètic és produït per aquests dos pols magnètics on hi ha concentrada tota la massa magnètica de l’imant.
Aquest concepte, hipotètic i sense correspondència real, serveix per a definir la unitat CGS de massa magnètica o de pol magnètic com la que, situada a 1 cm d’una altra idèntica en el buit, la repelleix amb una força d’1 dina
Vijnanavāda
Escola filosòfica (‘doctrina de la consciència’) del budisme mahāyāna, anomenada també yogāchāra, que sosté que res no existeix fora de la consciència.
Representa una modificació del śunyavāda ‘doctrina del buit’, negador del món extern dels fenòmens L’obra més representativa, Saddharma Lankāvatāra Sutra ‘La manifestació de l’autèntica religió a Ceilan’, és atribuïda, alternativament, als dos germans fundadors de l’escola, Asaṅga i Vasubandhu
Nāgārjuna
Filosofia
Filòsof budista.
Fundà l’escola budista Madhyamika Defensà la doctrina del camí mitjà segons ell, tot és relatiu a una altra cosa i, mancat de natura pròpia, és buit Li han estat atribuïdes moltes obres, en gran part conservades en traduccions xineses i tibetanes
polarització dielèctrica
Electrònica i informàtica
Modificació, de caràcter vectorial, que experimenta un dielèctric sotmès a la influència d’un camp elèctric.
És deguda a l’orientació de les càrregues moleculars Hom l’expressa mitjançant el vector polarització P = D—D o = D o ε r — 1, essent D el desplaçament, D o el desplaçament que hi hauria en el buit i ε r la permitivitat relativa
Maso Finiguerra
Escultura
Arts decoratives
Escultor i orfebre-niellador italià.
Ajudà L Ghiberti en la segona porta del baptisteri de Florència Féu una custòdia per a la catedral, segons disseny d’A Pollaiuolo 1452 Aviat abandonà l’escultura, i es dedicà a treballs de niellat GVasari li atribuí la invenció del gravat al buit italià
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i…
filament
Electrònica i informàtica
Fil metàl·lic molt fi i d’una elevada resistència que esdevé incandescent en passar-hi el corrent elèctric.
És emprat per a produir llum a les làmpades d’incandescència i per a l’emissió d’electrons en els tubs electrònics El filament, generalment de tungstè, va dins una ampolla de vidre on hi ha el buit o bé un gas inert làmpada, tub electrònic
potencial electromagnètic
Física
En l’estudi de l’electromagnetisme, i quan hom no imposa condicions a les variacions temporals dels camps elèctric E
i magnètic B
, cadascuna de les funcions A
i V
tals que
.
Aquí A és l’anomenat potencial vector V és el potencial escalar del camp elèctric Aquests potencials verifiquen en el buit les equacions que un cop integrades donen fórmules similars a les dels potencials estàtics, però fent-hi intervenir la velocitat finita de propagació de les interaccions
anàlisi toxicològica
Aïllament, identificació i dosificació de les substàncies tòxiques que poden ésser trobades en l’organisme.
Aquests tòxics poden ésser aïllats mitjançant el buit gasos i vapors, la destillació tòxics volàtils, la destrucció de la matèria orgànica acompanyant tòxics minerals o els dissolvents tòxics orgànics fixos Una vegada aïllats, cal procedir a llur identificació i quantificació, amb mètodes químics, físics o biològics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina