Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
chanson de geste
Música
Gènere poètic i musical francès de l’època medieval.
La seva temàtica, com la de la resta de cançons de gesta cançó de gesta , és de caràcter èpic Escrit en paràgrafs versificats, les seves unitats s’anomenaven laisses Sembla que les diferents parts del text que podia ser molt extens es cantaven totes amb el mateix fragment melòdic, exceptuant potser el darrer vers de cada unitat, que podria haver-se cantat amb una melodia diferent La tonada, en estil proper al recitatiu, havia de ser prou versàtil perquè el trobador la pogués anar variant a mesura que els versos canviaven el nombre de síllabes L’exemple més antic i…
capriccio
Música
Composició instrumental o vocal de forma lliure caracteritzada, de vegades, per l’allunyament de les normes estilístiques pròpies d’una època, un gènere, etc.
Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de…
introit
Música
Cant processional executat a l’inici de la missa, consistent en una antífona alternada amb un verset de salm i el gloriapatri.
Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La…
Jordi Casas i Bayer
Música
Director de cor.
Cursà estudis musicals a I’Escolania de Montserrat i posteriorment a Barcelona, on estudià també dret i filosofia El 1972 fundà la Coral Càrmina , que dirigí fins el 1988 Ha estat també director del Coro de RTVE 1986-88 i 2011-13, director musical i director artístic de l’ Orfeó Català 1988-98, fundador 1990 i director fins el 2011 del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i director del Coro de la Comunidad de Madrid 2000-11 i del Coro del Teatro Real 2004-08 Ha impartit cursos de direcció coral i ha participat, com a director, en els festivals més prestigiosos d’Europa i també a…
Anne-Sofie von Otter
Música
Mezzosoprano sueca.
Estudià música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Viena i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres El 1983 fou contractada a Basilea, on romangué durant dos anys i on debutà amb Orlando Paladino , de J Haydn El 1984 cantà La finta giardiniera al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i l’any següent debutà al Covent Garden de Londres com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1988 es presentà amb el mateix paper a la Metropolitan Opera House de Nova York Ha cantat amb èxit a Berlín, Roma, Milà, Munic i Ginebra, ciutat aquesta darrera…
Johannes Crüger
Música
Compositor i teòric alemany.
La seva principal contribució a la música alemanya del segle XVII fou la revitalització del coral protestant Estudià teologia a la Universitat de Wittenberg Saxònia, i el 1622 esdevingué cantor a Sant Nicolau, a Berlín, plaça que mantingué fins a la seva mort, i també professor al Grauen Kloster Gymnasium de la capital alemanya Com a teòric exercí una notable influència, però encara fou més important la seva contribució a la música religiosa alemanya Compilà, arranjà i també compongué melodies de corals, moltes dels quals, com Nur danket alle Gott 'Doneu gràcies al Senyor', Jesu meine Freude…
Giovanni Maria Bardi
Música
Humanista florentí, reconegut per la seva activitat com a mecenes, literat i compositor.
Rebé una bona educació literària i aviat es familiaritzà amb els clàssics grecs i llatins A l’entorn de l’any 1572, organitzà al seu palau de Florència una sèrie de trobades amb un grup d’erudits i artistes durant les quals es discutia sobre les característiques de la música i el teatre dels grecs antics Aquest grup, anomenat Camerata dei Bardi o Camerata Fiorentina , era integrat, entre d’altres, per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del científic Galileo Galilei, i els músics Jacopo Peri i Giulio Caccini, principals impulsors del moviment que donà lloc al naixement de la monodia lírica i…
doxologia
Música
Cant de glorificació.
Aquest terme fa referència sobretot a dues formes la petita doxologia, que designa el Gloria Patri amb què es clouen els salms, càntics, etc, i la gran doxologia, que indica l’himne Gloria in excelsis Aquest himne apareix, juntament amb altres càntics, al final del salteri, en el còdex Alexandrinus segle V de la Bíblia grega, i, en una versió lleugerament diferent, en les Constitucions Apostòliques , un document canonicolitúrgic d’Antioquia del segle IV El testimoni més antic de la versió llatina és l' Antifonari de Bangor segle VII, bé que l’himne era cantat, com a mínim, des…
al·leluia
Música
Exclamació d’origen hebraic que significa lloeu Jahvè i que expressa joia i agraïment.
Apareix tant en l’Antic Testament especialment en els Salms com en el Nou en l’Apocalipsi i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I 590-604 la seva introducció a la missa llatina d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta sobre el mot alleluia i…
Juan Luis Guerra Seijas
Música
Cantant dominicà.
Estudià música al conservatori de Santo Domingo i posteriorment al Berklee College of Music de Boston EUA Posteriorment tornà a la República Dominicana i treballà com a músic per a produccions publicitàries Al començament de la dècada dels anys vuitanta fundà el seu propi grup i enregistrà el primer disc l’any 1984, Soplando , encara molt influït pel jazz Els seus dos discs següents, Ojalá que llueva café 1987 i Bachata Rosa 1990, ja molt més ancorats en la música antillana, el convertiren en un dels músics més populars de l’Amèrica Llatina Hi donà a conèixer, a més, la bachata, una modalitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina