Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
Garba
Setmanari
Setmanari il·lustrat d’art, literatura i actualitats fundat a Barcelona el 18 de novembre de 1905, per la mateixa empresa editora de Cu-cut!
.
Hi collaboraren, entre altres, JMaragall, Víctor Català, JRuyra, Joan Llimona, ROpisso i DBaixeras Canvià d’orientació i de format en el número 11 per suplir Cu-cut , que havia estat suspès, però fou prohibit pel fet d’assemblar-s’hi massa
Blackwater
Riu
Riu d’Irlanda (164 km).
Neix al comtat de Ciarraighe, prop d’Oileán Ciarraighe, segueix la direcció W-E i passa per Mala i Fir Maighe A Lios Mór canvia bruscament de direcció i pren la N-S fins a Eochaill, on desemboca a l’Atlàntic
riera de Santa Coloma
Riera de Santa Coloma a Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Riera
Curs d’aigua de la Selva, que neix a les Guilleries, dins el terme de Sant Hilari Sacalm; travessa el de Sant Miquel de Cladells i dins del de Santa Coloma de Farners, a la ciutat, rep la riera de Castanyet.
Canvia aleshores la direcció W-E per la N-S, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera
bomba
Música
En certs instruments de vent, fragment de tub, generalment en forma de U que, empalmat al de l’instrument, serveix per a ajustar-ne l’afinació.
Actualment s’utilitza exclusivament en els instruments de vent-metall De fet, l’únic que fa és allargar més o menys, segons la seva mida o collocació, la llargària efectiva del tub de l’instrument i en canvia, en conseqüència, l’afinació
al·losteria
Biologia
Propietat de certs enzims consistent a incrementar o a aturar la reacció en què actuen, per mitjà de la unió d’una molècula (diferent del substrat) en un punt ( centre al·lostèric
) distant del centre actiu.
Aquesta unió canvia les propietats de l’enzim modificant la seva cinètica És per tant un mecanisme de regulació enzimàtica tendent a economitzar les despeses d’energia per a síntesis orgàniques i també assegurar una determinada concentració mínima dels productes de la reacció
reguer del Cap
Rec de la comarca del Segrià que travessa els sectors NW i NE dels municipis de Lleida i d’Alcarràs, respectivament.
És la continuació de la séquia Tercera quan aquesta surt a la superfície després del soterrament sota l’autovia A2 Ja dins del terme d’Alcarràs, canvia el nom pel de séquia dels Reguers en el sector proper al llogaret de Montagut
Santa Creu de Lloriac
Parròquia
Antiga parròquia del municipi des Mercadal (Menorca), al N de la vila, a l’indret de les possessions de Santa Creu (i Santa Creveta) i Lloriac (Vell i Nou).
En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del segle XV a l’església de Sant Narcís des Mercadal, que n'era sufragània i que canvià l’advocació per la de Sant Martí
Yeşılırmak
Riu
Riu de Turquia, a la conca de la mar Negra (321 km).
Neix al Kösedagı, passa per Tokat i rep, per l’esquerra, el Çekerekırmaǧı després de passar per Amasya, on canvia la direcció W-E, rep per la dreta el Kelkit Çayı, pren la direcció S-N i desguassa a la mar Negra formant delta
Ivanovo
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada al NE de Moscou, vora el riu Wood, fou fundada el 1871 amb el nom d’Ivanovo-Voznesensk, que canvià el 1932 Principal nucli de la indústria cotonera de Rússia, té indústria alimentària, de la fusta, de maquinària tèxtil i de confecció Central termoelèctrica
Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona
Societat creada a Barcelona el 1850 per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva.
Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia Espanyola dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona