Resultats de la cerca
Es mostren 1535 resultats
Hantaro Nagaoka
Física
Físic japonès.
Elaborà poc abans que Rutherford una teoria estructural de l’àtom molt semblant a la d’aquest Féu observacions importants sobre la propagació de les ones radioelèctriques, reflectides sobre les capes superiors ionitzades de l’atmosfera
concreció
concrecions calcàries a la cova del Salnitre (Collbató, Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Geologia
Precipitació que forma capes superposades, quasi sempre per acció de l’aigua.
Són molt freqüents les concrecions calcàries i silícies A les cavitats poden donar lloc a formes característiques estalactites, estalagmites, etc
globus epidèrmic
Anatomia animal
Globus format de cèl·lules imbricades en capes concèntriques, presents en els epiteliomes.
periclinal
Geologia
Plec amb una disposició en ventall dels cabussaments de les seves capes.
Si es tracta d’un anticlinal s’anomena perianticlinal i si es tracta d’un sinclinal s’anomena perisinclinal
clusa
Geomorfologia
Vall disposada transversalment a la direcció de les capes d’un terreny.
sostre
Geologia
Part superior d’una capa en el moment de dipositar-se.
Si, per raons tectòniques, les capes tenen el sostre a la part inferior, aleshores la sèrie és invertida i, per tant, els materials més nous són a sota i no al damunt com fóra el cas normal
ciment
Geologia
Substància sòlida que s’estabilitza entre les partícules d’un sòl soldant-les entre elles.
Inicialment portat per l’aigua, el ciment precipita sobre les partícules formant capes o ponts Entre els ciments més freqüents hi ha composts de ferro o d’alumini, de silici, d’argila, de carbonat o sulfat de calci, etc
diferenciació metamòrfica
Mineralogia i petrografia
Conjunt de processos diferents mitjançant els quals, durant el metamorfisme, s’originen associacions minerals diferents a partir d’una roca mare inicialment uniforme.
En són productes típics les segregacions de biotita-hornblenda i d’epidot-labradorita incloses en les amfibolites, les capes complementàries d’hornblenda i de feldespats en les amfibolites, i els porfiroblasts de granat en els esquists de gra fi
bon
Budisme
Religió prebudista del Tibet caracteritzada sobretot per l’animisme i el xamanisme i per la creença en un ésser suprem, el déu celestial Kun-tu-bzan-po, que ho domina tot, sense, però, intervenir en els destins de món.
Amb l’entrada del budisme al Tibet, al s VII dC, es produí una influència mútua entre ambdues religions Gžen-rab-mi-bo n'inicià una renovació i sistematització Ha sobreviscut en les capes més humils de la població