Resultats de la cerca
Es mostren 894 resultats
Michel de L’Hospital
Història
Política
Història del dret
Polític i jurista francès.
El 1560 fou escollit per Caterina de Mèdici com a canceller del regne Intentà, endebades, una política moderada i de reconciliació entre catòlics i hugonots El 1538 impedí que fos establerta a França la inquisició 1560 Protector dels poetes de la Pléiade, ell mateix escriví versos llatins
Christoph von Stadion
Filosofia
Cristianisme
Bisbe i humanista alemany.
Doctor en dret a Ferrara, fou canonge 1507, degà 1515 i bisbe 1517 d’Augsburg Adversari de Luter, dugué a terme una obra de pacificació entre catòlics i luterans Amic d’Erasme, propagador de la Devotio Moderna, treballà incansablement pel millorament espiritual, cultural i moral del clergat
lliure examen
Cristianisme
Postulat del protestantisme segons el qual hom interpreta la Bíblia d’acord amb el propi judici personal, descartada la norma del magisteri i de la tradició.
El principi fonamental de la sola Scriptura és una conseqüència del refús de l’autoritat de l’Esglèsia com a regla vivent de la fe El concili de Trento i I del Vaticà condemnaren aquesta pràctica, més matissada avui pels protestants i esguardada amb més serenor pels catòlics
Santa Fé
Municipi
Municipi de Granada, Andalusia, situat a l’W de la capital provincial i drenat pel Genil.
Economia agrícola i ramadera El terme fou fundat pels Reis Catòlics al 1491, en record al setge de Granada dut a terme per l’exèrcit de Castella i Aragó També fou escenari de les capitulacions del primer viatge de Cristòfor Colom Destaquen la seva esglèsia neoclàssica i les muralles
visita
Història
A Castella, inspecció de la gestió dels funcionaris públics, efectuada per uns jutges especials (visitadores), nomenats pel rei.
Aquesta institució, ja utilitzada al regne castellanolleonès a partir del s XIII, fou reglamentada pels Reis Catòlics 1480 com un instrument de la seva política centralitzadora Normalment, la visita era anual, i comprenia diversos aspectes de l’administració pública En temps de Felip II fou ampliada als virregnats americans
E-Cristians
Organització d’entitats i persones, fundada a Barcelona l’any 2000, amb l’objectiu de promoure la presència del cristianisme en la vida pública.
Presidida per Josep Miró i Ardèvol, actua davant circumstàncies polítiques i socials que considera que requereixen una resposta dels catòlics Entre les iniciatives diverses que ha promogut hi ha el periòdic digital “Forum Libertas”, el Pacte per la vida i la dignitat, i la Convenció de Cristians per Europa
Juan de Lucena
Història
Moralista castellà.
Fou protegit per Alfons el Magnànim A Roma fou familiar del futur Pius II més tard fou conseller dels Reis Catòlics Escriví un Tratado de vida beata 1483, adaptació del Dialogus de felicitate vitae, de Bartolommeo Fagio, i un Tractado de gualardones Jueu, fou processat per la inquisició 1503
Maties Flaci
Cristianisme
Erudit luterà, dit Illyricus a causa de la seva regió d’origen.
El seu cognom, Vlacič , fou llatinitzat en la forma Flacius Franciscà a Venècia, s’adherí al luteranisme 1539 i es destacà com a professor de Wittenberg Home polèmic i fidel a l’ortodòxia luterana, s’enfrontà amb Melanchthon i atacà durament els catòlics Dirigí les Centúries de Magdeburg
John Hume
Política
Polític nord-irlandès.
Cursà estudis eclesiàstics, bé que no s’ordenà sacerdot i treballà de mestre Involucrat en el moviment cooperatiu, al final de la dècada de 1960 s’introduí en el moviment pels drets civils dels catòlics a Irlanda del Nord, que encapçalà en 1969-70 Membre fundador del Partit Socialdemòcrata i Laborista SDLP 1970, compromès amb la reunificació d’Irlanda per mitjans pacífics, que presidí del 1979 al 2001, fou diputat al parlament nord-irlandès que funcionà, amb intermitències, del 1969 al 1974 i en 1982-86 Participà en les negociacions de l’acord angloirlandès 1985 pel qual la Gran…
melquita
Cristianisme
Membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, en les lluites cristològiques entorn del monofisisme, romangueren fidels al concili de Calcedònia i a l’emperador (el nom melquita prové del siríac mlek, malko, ‘rei’).
Posteriorment aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí de la capital imperial, de primer en llengua siríaca a Síria i a Palestina, posteriorment en grec i, finalment, en bona part, en àrab Generalment hom reserva el nom melquita per als catòlics d’aquesta tradició, més que no pas per als ortodoxos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina