Resultats de la cerca
Es mostren 1464 resultats
Gonder
Ciutat
Capital de la regió homònima, Etiòpia.
Inicià el desenvolupament en esdevenir capital, al s XVII Fou saquejada en el decurs de freqüents guerres civils, i en traslladar Teodor II la capitalitat a Magdala perdé la seva esplendor, bé que conservà alguns monuments importants, com el palau de Massih Seged, el castell de Fasiladas i diverses esglésies, dels ss XVII i XVIII
Eixea
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat per l’Arba.
La vila d’Eixea, cap de municipi, és el centre econòmic de la comarca agrícola de Las Cinco Villas Conquerida per Alfons el Bataller 1106, albergà les corts convocades per Jaume I 1265 fou escenari de les lluites civils que precediren el compromís de Casp Hi tingué lloc la reconciliació entre Joana Enríquez i Elionor de Navarra 1467
convenció
Dret internacional
Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre normes jurídiques o que regulen importants interessos col·lectius.
En són exemples la convenció de Ginebra del 1863 per la qual fou creada la Creu Roja, la de Berna del 1874 sobre la fundació de la Unió Postal General, la de la Haia del 1907 relativa al dret de guerra i la de Ginebra del 1949 per a la protecció de les persones civils en temps de guerra
Charles James Fox
Història
Polític anglès.
Parlamentari liberal, fou ministre quatre vegades Fou partidari de l’emancipació dels EUA, de la igualtat de drets civils a Irlanda i de les reformes constitucionals a Anglaterra S'oposà al despotisme del rei Jordi III, defensà la Revolució Francesa i atacà l’imperialisme de Napoleó Hom li deu l’abolició de l’esclavitud per part del parlament britànic
Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Història
Militar
Militar liberal.
Prengué part en totes les lluites civils del s XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra Participà en el pronunciament a favor d’Espartero Fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i ministre de la guerra sota Amadeu I 1871
imperi
Història del dret
Administració de justícia en el sentit de jurisdicció, amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades.
Era anomenat mer imperi el que afectava els procediments que portaven aparellada sentència de pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat Hom anomenava mixt imperi la facultat de decidir en causes civils, contencioses governatives i en les criminals que portaven aparellades penes lleus Quan la jurisdicció era completa era anomenada mer i mixt imperi
Oradour-sur-Glane

Casa i cotxe de l'antiga ciutat d'Oradour-sur-Glane
© Alex Hudghton
Ciutat
Ciutat del Llemosí, Occitània, al departament de l’Alta Viena, França, situada uns 25 km al NW de Llemotges.
La ciutat és coneguda per la matança de 642 civils que la SS hi perpetrà el 10 de juny de 1944 Les dones i els nens en total, 445 foren tancats a l'església, tirotejats i cremats La ciutat es mantingué intacta després de la massacre com a centre de la memòria, i el govern francès aixecà la nova ciutat al costat oest
Diego Covarrubias y Leiva
Cristianisme
Bisbe i canonista.
Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566
Ralph Johnson Bunche

Ralph Johnson Bunche (1960)
© UN Photo/Marvin Bolotsky
Política
Professor i diplomàtic nord-americà.
Membre del departament d’estat 1944, fou nomenat mitjancer de l’ONU a Palestina, i participà en l’armistici entre Egipte i Israel 1948-49 El 1950 li fou atorgat el premi Nobel de la pau Fou nomenat sotssecretari de les Nacions Unides 1958 De raça negra, fou un actiu impulsor de les llibertats civils d’aquesta comunitat als EUA
bomba electromagnètica
Militar
Bomba no letal que genera ones electromagnètiques de gran intensitat.
És emprada per a produir pertorbacions en els sistemes de comunicació de l’enemic i, per tant, no és directament letal Tanmateix els seus efectes sobre concentracions urbanes o en entorns civils hospitals, centrals elèctriques, etc poden ser igualment devastadors Ha estat assajada en la intervenció a Kosovo i en la invasió de l’Iraq Hom la llança des d’avions o míssils de creuer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina