Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
tamborí
tamborí
© Fototeca.cat
Música
Timbal de mides molt variables, segons els llocs i les èpoques, que hom sol tocar amb una sola baqueta accionada amb la mà dreta.
Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una…
Eduard Martí i Teixidor
Música
Compositor de sardanes català.
Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978, Pluja de…
Josep Maria Ruera i Pinart
Música
Compositor.
Deixeble d’Enric Morera i de Joan Baptista Lambert En la seva producció es destaquen les sardanes La Verge catalana i La competència , escrita per a tres cobles el Quartet de corda 1929, Tres moviments simfònics que fou seleccionada per estrenar-la al congrés de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona, l’any 1936 i un Poema montserratí 1947, escrit per a les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat Dirigí l’Escola Municipal de Música de Granollers Entre la seva producció cal destacar també el conjunt de poemes simfònics per a orquestra i cobla…
Honorat Vilamanyà i Serrat
Música
Compositor català.
Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà component Al llarg dels anys quaranta i…
Josep Maria Ventura i Casas inicia la innovació de la sardana
Josep Maria Ventura i Casas Pep Ventura, director de la Cobla de Figueres, enceta una tasca d’innovació de la sardana
Rossend Palmada i Teixidor
Música
Compositor de sardanes català.
Fill de Joaquim Palmada i Butinyà, de qui rebé gran part de la formació musical, l’any 1906 ingressà en la cobla Els Juncans com a flabiolaire, i entre el 1909 i el 1917 compongué les primeres sardanes Posteriorment decantà els seus estudis cap al dret administratiu i les ciències exactes, i fou interventor de l’administració local, a lesBorgesBlanques i a Banyoles Es destacà per la seva tasca en l’àmbit folklòric local, restablint tradicions com el Ball del tortell i el Ball d’Esponellà , així com en l’arranjament de ballets…
Antoni Juncà i Soler
Música
Compositor, clarinetista i director.
Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò…
,
jota
Música
Dansa i ball
Dansa popular de ritme ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país, en especial a Tortosa i la seva rodalia La primera referència que trobem al Principat és del 1734 Consta de set frases musicals de quatre compassos La dansa comença amb una introducció de caràcter instrumental seguida d’una cobla cantada per un solista Després de cada cobla els instruments reprenen la dansa Només es balla durant les variacions instrumentals La dansa és de participació oberta, de…
Josep Juncà i Juscafressa
Música
Instrumentista de contrabaix, pertanyent a una vella família de músics de Banyoles.
Fou cofundador de la cobla Barcelona 1922 Joaquim Serra compongué en honor seu la sardana En Cacaliu , de lluïment de contrabaix Havia donat a conèixer algunes sardanes
Ramon de Rosselló
Literatura catalana
Trobador.
Vida i obra Hom en conserva una sola cobla, Non trob qu’en re me reprenda , on alludeix el trobador Montan Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina