Resultats de la cerca
Es mostren 3674 resultats
Tancament de la companyia de Sierra Menera
Es tanca al Port de Sagunt la companyia de Sierra Menera
Es crea la Companyia Mallorquina de Comerç
Creació de la Companyia Mallorquina de Comerç per tal de fomentar els intercanvis colonials
Companyia de Filats de Cotó de Barcelona
Es crea la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona, per tal de potenciar la filatura local i el proveïment de les fàbriques del Principat
Companyia del Ferrocarril d’Olot a Girona
Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia d’Olot a Girona obtinguda el 1883 per Domènec Puigoriol.
Cedí els seus drets a The Olot and Gerona Railways Co Ltd el 1909 tornà, però, a recuperar-los Aquesta línia fou inaugurada entre el 1895 i el 1911 El 1963 se'n féu càrrec la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta , que poc temps després la clausurà 1969
Companyia del Ferrocarril d’Alacant a Almansa
Entitat que es constituí el 1853 per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa; en fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona
Societat creada el 1852 per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida.
El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta —estació de la línia de Saragossa a Barcelona— a Osca El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los…
Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València
Societat formada el 1898 amb el nom Compagnie Générale des Tramways Électriques de Valence, per tal d’explotar les línies de l’antiga Companyia General de Tramvies de València.
Electrificà el primer tramvia de València 1900 i fou absorbida el 1911 per la Societat Valenciana de Tramvies
Companyia Literària de la Ginesta d’Or
Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, el 1923, el capdavanter de la qual fou Horaci Chauvet.
Es dedica a organitzar uns jocs florals, en els quals és admesa la participació en llengües catalana i francesa La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa, Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera Els Jocs Florals de la Ginesta d’Or han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Antoni Cayrol
Companyia dels Tramvies i Ferrocarrils de València
Societat fundada el 1917 per a absorbir la Societat Valenciana de Tramvies.
Electrificà les línies urbanes de València i les que havien pertangut a aquesta Societat Una part de les seves línies les suburbanes fou estatalitzada L’any 1964 la xarxa urbana de transports fou collectivitzada i prengué el nom de Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València SALTUV, que administra els tramvies de la Ciutat de València abolits el 1970 i els autobusos urbans
Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland
Construcció i obres públiques
Societat fundada a Barcelona l’any 1901.
La seva fàbrica del Clot del Moro Pobla de Lillet, tancada el 1975, fou la primera a produir el ciment tipus pòrtland Fou durant molts anys la primera empresa de l’Estat espanyol, com a productora de ciment amb fàbriques a Montcada i Reixac Barcelona, Sagunt, Villaluenga de la Sagra Toledo, Còrdova, Niebla Huelva, Meco Madrid i Matillas Guadalajara L’activitat exportadora tingué molta importància des de la meitat dels anys setanta, a través de l’empresa Hispacement, en la qual participà, conjuntament amb altres empreses catalanes del ram Una filial creada a la fàbrica de Montcada i Reixac,…