Resultats de la cerca
Es mostren 806 resultats
Sant Pere d’Espills (Tremp)
Art romànic
L’església parroquial d’Espills s’alça com una mola damunt el turó, aprofitada alhora en el recinte clos que protegeix el poble Ceferí Rocafort, en la Geografia de Catalunya , recull la tradició segons la qual Sant Pere havia estat obra del segle XI, malgrat l’aspecte actual corresponent al segle XVIII Certament, trobem documentada aquesta església en una concòrdia de vers l’any 1110, per la qual podem deduir que la seva gènesi es relaciona amb el monestir de Lavaix
monestir de Vilet
Santuari
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu de Vilet, situat al terme de Peralta i Calassanç (Llitera), fins el 1970 del de Gavasa.
Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa
Íñigo de Cárdenas Zapata
Història
Diplomàtic.
Fou ambaixador de Felip III de Castella a Venècia i contribuí a desenvolupar-hi una política de concòrdia per tal de neutralitzar la política francesa a Itàlia Posteriorment, com a ambaixador a París 1609, s’atragué hàbilment la confiança de Maria de Mèdici i s’oposà amb èxit a la política contrària als Habsburg d’Enric IV Fou decisiva la seva participació en les negociacions dels matrimonis de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, i de Lluís XIII amb Anna d’Àustria
Lliurament dels premis Princesa de Asturias
Els reis d’Espanya presideixen, a Oviedo, la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias Els premiats d’enguany són l’actriu catalana Núria Espert arts, la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París cooperació internacional, la historiadora britànica Mary Beard ciències socials, el fotògraf nord-americà James Nachtwey comunicació i humanitats, el bioenginyer nord-americà Hugh Herr investigació científica i tècnica, l’escriptor nord-americà Richard Ford lletres, el triatleta espanyol Javier Gómez Noya esports i les Aldees Infantils SOS concòrdia
Artal d’Alagó
Història
Noble aragonès; tercer comte de Sástago i gran camarlenc de Carles V i de Felip II; fou virrei d’Aragó entre el 1575 i el 1588.
Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo
monestir del Coll

Santuari de la Mare de Déu del Coll
© Fototeca.cat
Monestir
Antic priorat benedictí ( Santa Maria del Coll
), filial d’Amer, dins el municipi d’Osor (Selva), al límit amb el de Susqueda, prop del coll de Nafrè, a les Guilleries.
El territori depenia d’Amer ja el 860 la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187 es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369 Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592 Resten l’església romànica segles XII-XIII, restaurada, la casa rectoral i una hosteria és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià
Catalònia-Partit Polític Català
Partit polític
Constituït a Barcelona al febrer de 1977, com a resultat de la transformació en partit de la societat d’estudis Club Catalònia (Joan Anton Maragall, president; Pau Roig, Ramon Guardans, Josep A. Linati, Joan Alegre Marcet, Ferran Giménez Artigues i Carles Sentís).
Fou partidari de l’evolució del règim franquista vers la democràcia, defensà la monarquia, es definí liberal i regionalista-autonomista, però s’oposà al restabliment de l’Estatutde 1932 Pretengué crear un gran partit de dreta, similar a Lliga Catalana Per talde concórrer a les eleccions legislatives de 1977 assajà una fallida coalició Concòrdia Catalana, amb el Partit Conservador de Catalunya i el Partido Social Regionalista, i a la fi optà pel retraïment, tot i que alguns membres, com Sentís, ingressaren en la Unión de Centro Democrático El partit restà inactiu fins a desaparèixer legalment…
Manifestació de Societat Civil Catalana contra l’independentisme
L’entitat unionista Societat Civil Catalana convoca una manifestació que, sota el lema "Per la concòrdia, per la democràcia, per Catalunya stop procés", recorre el passeig de Gràcia de Barcelona Hi assisteixen també destacats representants polítics de l’espanyolisme el líder del PP Pablo Casado, i de Ciutadans, Albert Rivera i, entre els socialistes, el ministre d’Afers Estrangers en funcions Josep Borrell, el president del Senat Manuel Cruz, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta També hi assiteix el regidor per Barcelona Manuel Valls La Guàrdia Urbana xifra l’assistència en 80000…
Ramon II de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò i de Cerdanya (1151-85).
Fill del vescomte Pere I de Castellbò i de Sibilla I, vescomtessa de Cerdanya Tingué greus conflictes amb els bisbes d’Urgell a causa sobretot dels castells de Ciutat i de Terrassa Reconciliat amb l’església el 1171 per mediació del bisbe d’Elna, que actuà d’àrbitre en aquelles diferències, tingué un paper destacat en la concòrdia entre el prelat urgellenc Arnau de Preixens i els homes de la vall d’Andorra del 1176 Mort el primogènit Ramon, fill de la primera muller Porcària de Bellera, el succeí en el vescomtat Arnau I, hagut de la seva segona esposa Ermessenda
Arnau Roger de Pallars
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1436-61).
Fill del comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I Bisbe, intervingué activament en les corts de 1448-49, fou canceller d’Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma 1455, patriarca d’Alexandria 1457 Tingué un paper important en l’acord entre Ferran de Nàpols i Carles de Viana 1458 i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II 1460 El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l’afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina