Resultats de la cerca

Decidit partidari de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb els seus fills Ramon i Gaspar el 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa Fou majordom de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20 000 sous en morir el 1468 La seva filla Joana d’Espés fou una de les dames de més confiança d’aquesta sobirana

El funcionari pot cometre aquest delicte sostraient o consentint que altres sostreguin, o donant ocasió, amb la seva negligència i poca cura, a una sostracció, o utilitzant els béns públics en ús propi o diferent d’aquell al qual són destinats, o negant-se a fer els pagaments legalment prevists o els que li mana de fer l’autoritat competent El codi penal sanciona, no solament el perjudici econòmic causat, sinó també l’abús de confiança en ell dipositada públicament

Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país el terrorisme i l’atur, que supera el 15%

El dia 10, el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, anuncia per sorpresa la seva dimissió, que formalitza dos dies després Acusat de paralitzar les reformes econòmiques i de no encarar-se de manera prou decidida amb la corrupció, al mes de febrer Iatseniuk va superar una moció de confiança, però dos dels partits de la coalició de govern el van abandonar i va restar en minoria El dia 14 pren possessió del càrrec Volodímir Gróisman, membre del partit del president Poroixenko

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la Força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després

De família de propietaris rurals, fou home de confiança del general Joan Prim, cap del partit progressista a l’Empordà, diputat a corts i cap de la milícia nacional gironina durant el Bienni Progressista 1854-56 Membre de la Junta Revolucionària de Girona, prengué part en el combat de Llers 1856 S'exilià al Rosselló, on fou tancat a la ciutadella de Perpinyà Tornat a Catalunya, el 1868 fou governador civil de Girona i diputat a les corts constituents el 1873

Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla 1493-1503, i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics

La victòria del United Progressive Party UPP en les eleccions generals del 12 de març va permetre al primer ministre, Baldwin Spencer, ocupar el càrrec per un nou mandat Un dels reptes més immediats és recuperar la confiança en el país, perquè un banc amb seu a Antigua i Barbuda, Stanford Bank, estava implicat en un monumental frau que es va fer públic en el decurs de les investigacions portades a terme als Estats Units d'Amèrica arran de la crisi financera internacional

El primer ministre de Malta, Lawrence Gonzi, va superar una moció de confiança en el Parlament per 35 vots a 34 el 4 de juny La moció va ser instada per Gonzi després que un diputat del seu partit, Franco Debono, donés suport al partit opositor, el Partit Laborista, en la sollicitud de dimissió del ministre d'Afers Interiors i Parlamentaris, Carm Mifsud Bonnici Arran d'aquesta dimissió al final de maig, la cartera de Bonnici la va assumir Gonzi

Fou ambaixador de Felip III de Castella a Venècia i contribuí a desenvolupar-hi una política de concòrdia per tal de neutralitzar la política francesa a Itàlia Posteriorment, com a ambaixador a París 1609, s’atragué hàbilment la confiança de Maria de Mèdici i s’oposà amb èxit a la política contrària als Habsburg d’Enric IV Fou decisiva la seva participació en les negociacions dels matrimonis de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, i de Lluís XIII amb Anna d’Àustria