Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva trajectòria al Club Egara, amb el qual guanyà sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002, sis Copes del Rei 1993, 1998-2002 i set Lligues 1992, 1993, 1996, 1998-2001 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, on conquerí la medalla de plata, i Sydney 2000

D’origen incert libi o kušita, conquerí les principals ciutats del Mitjà i Alt Egipte El relat de les seves victòries aparegué a l’estela trobada al djebel Barkal 1862, prop de Napata Retirat a Núbia, fou enterrat a la piràmide del seu nom a el-Kurru Fou succeït pel seu germà Shabako

Cap vareg, succeí el seu pare, Rurik , en el principat de Novgorod ~879 Hàbil polític i guerrer, hi incorporà Smolensk i conquerí Kíev ~882, de la qual fou el primer príncep Al capdavant d’una coalició de tribus eslaves atacà Bizanci 907 i obtingué un tractat comercial que afavorí el desenvolupament de Kíev

Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca

Gendre de Qutb al-Din Aybak, s’imposà al successor d’aquest, i el seu govern significà la màxima esplendor de la dinastia Conquerí Ranthambor i Manādwar 1226, apaivagà els desordres a Bengala 1230 i s’expandí al Sind inferior i a Gwāliyār 1233 i Mālwā 1234 Nomenà successora la seva filla Raḍiyya

Fou qüestor sota Antoni 40 aC, governador de Síria i Cilícia 38 aC, conquerí Jerusalem 37 aC per a Herodes i en celebrà el triomf l’any 34 aC Ja cònsol 32 aC, lluità contra Octavi a Àccium , on caigué presoner Recuperada la llibertat, reconstruí el temple d’Apollo prop del teatre Marcel

Començà a jugar al Picadero Jockey Club, que llavors es fusionà amb el Joventut A partir del 1956 jugà al CN Barcelona, amb el qual conquerí dues vegades el Campionat d’Espanya 1957, 1963 La seva posició al camp era la de tres quarts i centre Fou dos cops internacional absolut amb la selecció espanyola

Format al Club Patí Vic, amb el qual debutà en la màxima categoria i conquerí dues Copes del Rei 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2008, 2009 El 2012 fitxà per l’Igualada Hoquei Club Fou internacional absolut amb Catalunya i juvenil amb Espanya, selecció amb la qual guanyà un Campionat d’Europa

Pioner a Catalunya, s’inicià al Club Fuji de la Seu d’Urgell i competí entre el 1984 i el 1995 Fou campió de Catalunya i d’Espanya individual en més d’una ocasió, però destacà en dobles Fent parella amb Miquel Andorrà, conquerí diversos títols estatals durant la segona meitat dels anys vuitanta

Alemanya fou el país que conquerí un major nombre de medalles, amb un total de 29, seguida de Noruega, amb 25, i Rússia, amb 18 Els esquiadors més destacats dels Jocs foren el noruec Bjoern Daehlie i la russa Larissa Lazutina, que aconseguiren tres medalles d’or cadascun en les proves d’esquí de fons